Joc i joguina

Els arbres no dei­xen veure el bosc... i les jogui­nes, els jocs. De segur, a la majo­ria de llars cata­la­nes, damunt de la taula del men­ja­dor ja hi ha els lli­bres de l'any: els catàlegs de jogui­nes. Una il·lusió i un mal­de­cap alhora. Per manca d'hores, per pressió mediàtica o per desídia, els adults hem subs­tituït el joc per la joguina. Per un joc no cal fer con­sum, un joc no té data de cadu­ci­tat, ni neces­sita bate­ries. Un joc té molts avan­tat­ges en relació amb la joguina indus­trial, però sovint neces­sita la com­pli­ci­tat i el temps dels grans amb la cana­lla. Jo no vol­dria fer anar en orris el negoci del Pare Noel, ni el dels Reis Mags –jo sóc un entu­si­asta de les jogui­nes–, però la crisi pot­ser ens tor­narà a fer recor­dar que jugar és tan sols somiar. I els som­nis són de franc.