Ens busquen al Google

Van passant els anys i van passant també administracions de tots colors i el ministeri encarregat de gestionar les connexions terrestres i aèries de les comarques gironines en comptes d'acumular quilòmetres de carreteres fetes i endreçades s'ha especialitzat a acumular caravanes de queixes d'alcaldes i usuaris. El nyap de l'N-II ja s'ha guanyat un lloc privilegiat a la prestatgeria de les promeses incompletes, i de la gestió d'Aena a l'aeroport fa fins i tot mandra de parlar-ne. Mentrestant, aquell TAV que havia de deixar contents tots els Ajuntaments d'aquí a França i que amb la seva embranzida havia d'enderrocar el viaducte que esguerra la ciutat de Girona va camí de la inauguració sense que ningú sàpiga del cert com acabarà el cobriment del tren convencional. Els gironins ens pensàvem que ja hi teníem pell morta, amb la manera com Madrid tracta les nostres infraestructures, però aquesta setmana el tancament inesperat del túnel de Collabós ens ha recordat que la descaradura sempre té un graó més. El tall, aplicat dilluns passat entre les set del matí i les tres de la tarda, va obligar els prop de sis mil vehicles que diàriament utilitzen aquesta via d'enllaç entre les comarques de la Garrotxa i el Ripollès a enfilar l'antiga carretera comarcal.

El resultat ja el coneixen els lectors d'aquest diari: dos accidents i una filera inacabable d'alcaldes i conductors empipats, incloent-hi, ja és gros, el subdelegat del govern espanyol a Girona, Francesc Francisco, que admetia que s'havia assabentat del tall a través d'El Punt Avui. Al final, davant l'allau de protestes i la pressió dels ajuntaments, Foment ha fet allò que no acostuma fer: rectificar. El túnel ja està reobert i les obres no es reprendran fins al dia 9 de gener, però el relat del periodista d'aquesta casa que dilluns intentava buscar una explicació ministerial els hauria de fer enrogir a ells de vergonya i als gironins d'indignació. Els funcionaris de Madrid que van atendre la trucada primer no sabien de què se'ls parlava, després van intentar desviar la responsabilitat cap als despatxos de la Generalitat i al final van fer una confessió que molts ens tremíem però que mai havíem sentit amb tanta claredat: quan els parlen de les comarques gironines no saben cap on han de mirar i ens han de buscar al Google.