Matí tens a la UdG

El que va passar ahir a la Universitat de Girona no hauria d'haver passat mai. La celebració dels vint anys d'una institució que tant va costar d'aconseguir, que tant d'esforç ha comportat i que tants beneficis ha aportat a les comarques gironines, no s'hauria d'haver vist pertorbada per la violència. La que van exercir alguns dels que protestaven per les retallades en els pressupostos universitaris i la que va haver d'utilitzar la policia perquè les coses no anessin a més. Hi va haver moments de molta tensió, ahir, a la UdG. Un servidor els va poder viure en directe i, francament, l'intent fallit de rebentar l'acte no va acabar en tragèdia per molt poc. El forcejament entre aquells que protestaven i els policies que els volien desallotjar davant una porta falsa que donava, amb un desnivell d'uns tres metres, a una de les capelles de l'aula magna, va ser el moment més crític del matí, així com la càrrega posterior. Els crits dels aldarulls van enterbolir un acte que reunia bona part dels representants de la societat gironina que necessita i es deu a la UdG. Violència i policia són tot el contrari d'una universitat. Fan molt mal les imatges dels antidisturbis carregant al magnífic claustre de Sant Domènec. Potser per això cal que ens preguntem –sabent com és de complicat actuar policialment en un lloc com la universitat– si les previsions policials van ser les adequades, vista la facilitat amb què els que protestaven van accedir a l'aula magna.