Els pinten bastos
Sembla que la gestió del senyor Iñaki Urdangarin davant dels seus negocis i empreses ha comportat uns quants recels a la fiscalia, que, després de mesos d'indicis, ha optat per investigar, sense voler fer ni una concessió, tot el que gira al voltant dels entramats dels negocis que el duc de Palma i els seus socis van construir.
Sembla que una de les institucions que presidia aquest senyor, l'Institut Nóos (institució que, en teoria, treballava sense afany de lucre) va rebre, des del 2004, diners públics que es van desviar a altres empreses seves amb una clara voluntat lucrativa. Pel que llegim als diaris, sembla que tot i que això va anar passant al llarg d'uns quants anys i que el govern balear i el govern valencià van anar assignant diferents encàrrecs a les empreses d'Urdangarin, ara se'n fan creus de l'ús i abús dels diners que se'ls havia pagat.
I jo em pregunto ¿a part d'estar enfadats amb el senyor Urdangarin, que, si s'acaba demostrant el que diu la premsa, ja li val!, no hauríem d'estar molt i molt preocupats i emprenyats, demanant les explicacions que toquin i les dimissions oportunes i necessàries, amb aquells que adjudicaven els diners i no controlaven ni el seu ús ni el seu destí?
El que hauria de passar en un país normal, amb un funcionament normal i amb responsables polítics normals és que sempre que una empresa o una fundació rebés diners públics, es vigilés amb cura i esperit fiscalitzador que tots aquells diners estiguessin ben invertits i repercutissin, d'una manera o altra, en la societat.
Durant molt de temps l'aparença d'aquest ben plantat esportista d'elit, exjugador del Barça d'handbol i basc (això li dóna, entre nosaltres, un plus afegit) ens semblava, com a mínim a mi, assenyat, discret i, fins i tot, honest. Però, vist el que hem vist, ara, com en moltes ocasions a la vida, ens caldria canviar aquella dita que “no n'hi ha prou que la dona del Cèsar sigui honesta, també ha de semblar-ho” per una que deixés clar que ens és igual si la dona del Cèsar sembla honesta, allà ella amb la seva imatge, el que sí que exigim, d'ella i d'aquells que gaudeixen de privilegis “reials”, és que realment ho siguin.
Es preveu que aquesta investigació serà llarga; ja ho pot ser, tenint en compte el que ara mateix s'hi està jugant la corona espanyola. Aquest escàndol passarà una factura inevitable i sense retorn a la imatge d'aquesta nostra reialesa. Potser ja seria hora.
