Nadala entre la història i el mite

Eren temps complicats, com tots, quan les legions romanes manaven a banda i banda de la Mediterrània i els recaptadors d'impostos engreixaven els ventres imperials. Octavi August imposava el seu ordre i, a Jerusalem, Herodes el Gran, vassall romà, patia una llarga i putrefacta malaltia. El Segon Temple lluïa tot l'esplendor, després d'una acurada restauració, i el rei idumeu s'entretenia aniquilant la seva extensa família. Tot era a punt per produir-se un esdeveniment que adquiriria una gran dimensió històrica.

Fou en aquell temps i en aquella terra que nasqué un infant al qual anomenaren Jeixua bar Yossef, un compost del nom del pare i del Jesús força comú aleshores entre la gent de la terra. Era un noi normal, en una família galilea d'un petit poble, d'economia justa basada en el treball de fuster del pare. Realment, poca cosa se sabria d'aquell naixement si no fóra que, anys després, la manifestació d'un profeta excepcional –el Déu fet home dels cristians– vestís un relat mitològic on es descriuen les escenes de Betlem, on Mateu i Lluc, els redactors dels dos evangelis canònics que en fan referència, pretenen explicar el fil conductor de la prèdica del Jesús adult amb el gruix del contingut messiànic de l'Antic Testament, per demostrar la validesa del missatge cristià.

Els dos relats bàsics del naixement de Jesús històricament són molt qüestionables, des del mateix cens emparentat amb el de Quirini a Síria, realitzat quan teòricament el nen ja tenia deu anys, fins a l'absurda matança dels innocents, mai no decretada per Herodes ni inscrita en la sanguinària crònica del seu regnat. Encara, contradiccions sobre el mateix infantament a Betlem, la vinguda dels Mags o la marxa a Egipte només s'expliquen des del simbolisme necessari per lligar la bona nova amb l'esperada figura del messies. José Antonio Pagola, fent-se ressò d'un munt d'estudiosos del tema, manté que Jesús nasqué a la mateixa Natzaret, al si d'una família jueva força religiosa, que l'educà en la fe i en el temor a les Sagrades Escriptures. El Jesús històric es manifesta a partir del baptisme al Jordà.

En la Palestina d'uns dos mil·lennis enrere, el poble esperava la vinguda del messies, sense tenir gaire clar de quina manera es mostraria. Els historiadors parlen que a l'imperi romà l'alfabetització no arribava al 10% i entre els jueus tot just superava el 3%. Determinades explicacions necessitaven presentacions entenedores, encara que fantàstiques, i el missatge evangèlic s'havia de sustentar en paraules que l'apropessin a la simbologia de l'època i, a la vegada, en el trencament del mite diví clàssic –l'olimp, els déus inabastables...– a favor d'un nou món religiós –els pastors, els senzills, els gentils...–; de tot, Mateu i Lluc recreen el naixement del gran profeta en l'àmbit on conflueixen l'humà i el diví, tot explicant simbòlicament els inicis del líder del que aleshores no passava de ser considerat una secta religiosa.

Des de la fe, els dubtes sobre la infància de Jeixua bar Yossef no modifiquen gens el valor del missatge evangèlic ni fan trontollar la creença en la doctrina predicada per Jesús de Natzaret, que es fa entenedor amb signes i paràboles. Nòmada a la recerca d'aixopluc, la humanitat camina a la recerca d'un futur millor, un demà que potser només es troba en les coses senzilles. És a Betlem on es proclama “pau als homes de bona voluntat” i es repeteix arreu quan es recorda la tendra figura del nen nascut a l'escalf del bou i la mula. El simbolisme de Betlem segueix essent entenedor i és la imatge més directa de la crida a favor de la pau, la solidaritat i la justícia.