Nadal retallat

La crisi, i les reta­lla­des que se n'han deri­vat en el sec­tor públic i també en el pri­vat, ens abo­quen a un Nadal forçosa­ment menys con­su­mista que altres anys. En mol­tes llars, de les que s'han de con­si­de­rar afor­tu­na­des, hi haurà menys regals, i menys cos­to­sos, que no fa pas tant. I en quasi totes les tau­les para­des per als àpats tra­di­ci­o­nals s'asseurà com a mínim un parent o un amic que ha per­dut la feina en l'any que s'acaba. Seran unes fes­tes dife­rents, i no pas perquè hagin d'agra­dar als que en rene­guen, o perquè hagin de dei­xar d'agra­dar als que les espe­ren tot l'any. Ho seran perquè tots tor­na­ran a alçar les copes per brin­dar, però aquest cop no només per dema­nar salut. En aquest Nadal tan reta­llat, qui més qui menys brin­darà pen­sant en la feina.