Hi ha perspectiva?

No em puc quei­xar: aquest arti­cle surt el mateix dia de Nadal, el que em dóna la faci­li­tat de poder desit­jar unes bones fes­tes als lec­tors del diari El Punt Avui i de la resta d'edi­ci­ons d'Her­mes Comu­ni­ca­ci­ons. I, com que tor­na­rem a aparèixer a prin­ci­pis de l'any vinent, vull desit­jar a tots els lec­tors que l'any nou els sigui ni que fos una mica millor que aquest, cosa d'entrada molt difícil pel que es veu i se sent. Siguem, però, opti­mis­tes, i per desit­jar que no quedi.

Enguany ha estat molt espe­cial per al nos­tre diari. I també per aquest defen­sor, que, des de l'estiu, ha ampliat el seu camp d'acció. Durant uns quants anys he inten­tat defen­sar els lec­tors d'El Punt en les seves diver­ses edi­ci­ons. Amb el casa­ment dels dos dia­ris tenim els lec­tors antics d'El Punt i els nous de l'Avui, tot ple­gat en dues edi­ci­ons, la de comar­ques giro­ni­nes i la naci­o­nal. Estic satis­fet perquè ha aug­men­tat con­si­de­ra­ble­ment el nom­bre d'escrits que, amb diver­ses for­mes, m'han anat arri­bant. He cons­ta­tat que tant els lec­tors que ho eren d'El Punt com els de l'Avui són, en gene­ral, gent molt com­pro­mesa amb el diari, l'esti­men i el volen sem­pre millor. Per des­comp­tat que una de les for­mes que pot aju­dar a millo­rar el pro­ducte és la par­ti­ci­pació dels recep­tors de les notícies i de les opi­ni­ons. Han enviat escrits, majo­ritària­ment per cor­reu electrònic, quei­xant-se, dema­nant alguna millora, la qual cosa hem d'agrair amb tota sin­ce­ri­tat, i també han arri­bat escrits de feli­ci­tació i d'ànims, que també ens ale­gren, què carai. Fins i tot de tant en tant rebo alguna carta escrita a mà, mera­ve­llo­ses, us ho asse­guro, de gent a la qual l'ordi­na­dor ha arri­bat tard però que no renun­cien a expres­sar els seus punts de vista. La veri­tat és que quan penso com fèiem el diari als anys setanta i ara, tot ple­gat sem­bla un somni, no una rea­li­tat. Quan sen­tia, el dijous pas­sat, can­tar la lote­ria, em va venir al cap la manera que teníem per poder ofe­rir la llista l'endemà als lec­tors. Un senyor reco­llia a Madrid el llis­tat ofi­cial a pri­me­res hores de la tarda, el por­tava a l'avió i a Bar­ce­lona un mis­sat­ger del diari ho reco­llia i ho por­tava a la redacció, més de cent quilòmetres fins que arribés sa i estalvi a El Punt.

Dei­xeu-me que m'apunti a la pla­ta­forma en defensa dels mit­jans, de la qual par­lava El Punt Avui dijous pas­sat. El que no vol democràcia el pri­mer que fa és matar els mit­jans. Seria trist que ara, en nom de la crisi, s'apro­fités per posar fi als mit­jans públics i pri­vats, els esta­tals i els locals. Par­lant con­cre­ta­ment dels dia­ris, la situ­ació és dura, molt dura; baixa la publi­ci­tat i també els ajuts. Es podran aguan­tar? Ho desitjo, perquè no em sé ima­gi­nar esmor­zant cada dia sense el diari. Sóc anti­quat? Segu­ra­ment que sí, però què hi farem.