Què vol dir ser d'esquerres?

En l'actual confusió ideològica i mental existent, agreujada per la crisi que estem patint en tots els ordres, no resulta fàcil contestar aquesta pregunta. És un concepte molt discutit, molt diferentment interpretat, i molta gent pretén ser-ne; però una distinció fonamental és dir que n'ets i una altra, més important, actuar com a tal.

En aquesta crisi, que dissortadament durarà molt temps, almenys en el terreny ideològic, de l'ètica i del valors, l'aportació de determinats intel·lectuals i pensadors pot ser clarificadora del concepte. Però, malauradament, una gran part dels líders d'opinió i dels polítics, a través o no dels governs o dels partits polítics, i fins tot de nombrosos moviments socials, adopten una posició sovint confusa quan no malintencionada.

Al nostre país la qüestió varia si es tracta de persones que van viure sota el franquisme, la Transició política o en les darreres dècades, en les quals s'ha anat accentuant un clima de confusió ideològica, barrejada amb la defensa d'uns determinats interessos. Una gran responsabilitat correspon als polítics i als seus partits que han desnaturalitzat el concepte de democràcia i tenen solament l'obsessió d'assolir el poder en tots els sentits i converteixen les eleccions, que és una de les bases de la democràcia, en un simulacre. Per tant, que lluny roman el pensament d'esquerra.

La victòria per majoria absoluta del Partit Popular ens hauria de fer meditar les raons per les quals s'ha produït aquest fet, a part de la lamentable gestió del govern socialista, sobretot en els últims temps. Quin percentatge de gent que pel seu origen, situació social i econòmica molt feble, ha votat el PP, que és la cara oposada dels seus valors i dels seus interessos, per no dir de la seva ideologia? Per què…?

A títol personal, com a persona adulta que sóc, que vaig patir el franquisme, esmentaré succintament uns elements que justifiquen sentir-se, identificar-se i actuar com una persona d'esquerres.

1) Prefereixo no oferir cap definició, crec que cal tenir en compte, en molts casos, l'origen familiar.

2) En tot cas, sentir-se plenament identificat amb el sistema democràtic real i autèntic, que es fonamenti en la igualtat d'oportunitats en tots els sentits. Ser diametralment contrari als autoritarismes i a les dictadures, sigui quin sigui el seu color.

3) Ser defensor del drets humans i actuar en conseqüència. Per tant, lluitar contra el racisme i tot tipus de discriminació. Respectar el dret de tot ciutadà a poder emigrar per a millorar les seves condicions de vida. És a dir, practicar una política integradora de la immigració.

4) No confondre l'esquerra amb el comunisme, i alhora mostrar un gran respecte pel marxisme com a ideologia que promou el canvi en sentit positiu i que interpreta la realitat de la societat, amb les seves mancances i febleses.

5) Acceptar la socialdemocràcia com el sistema més viable en la societat capitalista que ens regeix, en la qual el poder econòmic és avui, cada vegada més, el factor determinant. Pero defensant en tot cas la regulació de l'economia.

6) Defensar un sistema educatiu realment democràtic l'objectiu essencial del qual sigui formar ciutadans capaços de pensar per si mateixos, amb independència de la formació professional i tecnificada que sigui apropiada en cada cas. Defensar que el sistema fiscal sigui realment distributiu per a tothom, sense preferències basades en el poder econòmic. Cal que sigui un instrument essencial per a lluitar contra la pobresa.

Com a conclusió, que l'ètica i l'esquerra tinguin un paper determinant en les nostres vides i comprenguem i acceptem que el canvi social en el sentit positiu sigui una constant en les nostres vides.