Sense estat

En lloc d'avançar cap a l'estat propi, tan­quem el 2011 més lluny del propòsit. La meva tesi, que lògica­ment els amics que tinc a CiU no com­par­tei­xen, és que el govern d'Artur Mas ha des­mun­tat estruc­tu­res d'estat cons­truïdes durant el pujo­lisme i els períodes dels pre­si­dents Mara­gall i Mon­ti­lla. Amb l'excusa de la crisi, s'ha per­pe­trat una política libe­ral per des­fer modes­tos pilars d'estat en clau cata­lana. El pre­si­dent Mas ha actuat seguint el dic­tat de Sánchez-Camacho en matèries sen­si­bles com les dele­ga­ci­ons a l'estran­ger o els mit­jans públics de comu­ni­cació. Sense ante­nes inter­na­ci­o­nals i amb un espai català de comu­ni­cació en eva­po­ració, em voleu dir quina mena de país volem cons­truir? L'aliança dre­tana ha estat letal per a la Cata­lu­nya que començava a ope­rar amb acti­tud d'estat en cons­trucció. A això cal afe­gir l'ofen­siva espa­nyo­lista, gens menor. Cata­lu­nya endins, amb la irrupció de Ciu­da­da­nos i l'avenç del PP al cin­turó metro­po­lità. I a Espa­nya, amb la reta­llada de l'Esta­tut i l'ofen­siva cata­la­nofòbica de l'apa­rell mediàtic de Madrid.

L'atac exte­rior i la mio­pia inte­rior han produït aquesta recu­lada, sem­pre amb l'excusa de les reta­lla­des per culpa de la crisi com a eix argu­men­tal. Arti­cu­lis­tes del país dema­nen el tan­ca­ment d'ambai­xa­des cata­la­nes, però ningú no ho plan­teja amb les desor­bi­ta­des i anacròniques espa­nyo­les. L'auto­odi i la demagògia fan via de la mà. En aquest con­text, i amb un govern que pro­jecta imatge d'estar per­dut perquè no pot fer ni de ges­to­ria de Madrid per pagar nòmines, es fa difícil d'afron­tar el debat de fons. Què repre­senta avui tenir estat propi? Què vol dir cons­truir un estat per als cata­lans a l'època de les des­lo­ca­lit­za­ci­ons de sobi­ra­nia, és a dir, quan el Regne d'Espa­nya és una ombra de l'estat que va ser? Estat català és aero­port, port, eix fer­ro­vi­ari medi­ter­rani, motor econòmic del sud d'Europa, tele­visió naci­o­nal potent, pro­jecció glo­bal, força digi­tal, llen­gua i cul­tura pròpies blin­da­des i qui­nes coses més? Par­lem-ne aquest 2012.