Monarquia

Suposo que ja es van adonar que la difusió del resum de la comptabilitat domèstica del rei es va fer un 28 de desembre. No, si a Espanya un ha de dormir amb un ull obert l'última setmana de l'any, perquè sempre passa alguna cosa. La Constitució vigent també s'havia de firmar un 28 de desembre, però l'acte es va ajornar a l'endemà per evitar brometes de gust dubtós. Si la primera Constitució, la del 1812 (i no es preocupin, que aquest any que ara comença la premsa addicta ja s'ocuparà prou de commemorar-la), la van anomenar la Pepa, de la del 1978 molt bé n'hauríem pogut dir la Innocent, que vist com van les coses hauria estat un malnom encertat; perquè mira que en som, d'innocents. I els catalans, més.

La difusió de la comptabilitat domèstica reial va ser una gran operació de màrqueting. Explicant unes xifres que hauríem de conèixer fins a l'avorriment des de fa anys semblava que la reialesa ens obria les portes de casa. I la premsa del règim, vinga a aplaudir. Sort que aquest cop no han dit allò que el rei és molt campechano. El fet és que ERC ja reclamava els comptes des de feia més de quatre anys, amb un èxit nul. I és que llavors no calia publicar res, perquè ningú mirava la monarquia de reüll. Menys aquells que la voldrien substituir per una república, però no per millorar la salut democràtica de l'Estat espanyol, sinó per instaurar un règim centralista que laminés, i aquesta vegada amb la coartada democràtica, les diferències. És a dir, Catalunya i Euskadi. Així que, tal com està el pati, un ja no sap a quina carta quedar-se.