La monarquia o la democràcia?

Es pot creure en els reis i no ser monàrquic. És el que ens passarà d'aquí a tres dies. Els adults tornarem a participar en aquesta meravellosa i màgica mentida que són els Reis Mags d'Orient. Encara que només sigui per veure les cares dels nens ja val la pena. I perquè tots hem estat nens. Fins i tot es pot ser republicà i desitjar llarga vida als Reis d'Orient. Jo diria, senzillament, que creiem en aquests reis senzillament perquè ens fan il·lusió.

A aquestes altures ja es deuen imaginar que no he estat parlant fins ara dels Reis d'Orient perquè sí. No, és clar. Del rei de qui tothom parla ara és de Joan Carles I. De tota aquesta comèdia d'explicar els diners que cobra. A mi d'entrada tota aquesta transparència, aquesta justificació, aquesta recerca de la legitimació de la monarquia espanyola em sembla lamentable. Si hi ha monarquia, n'hi ha. I no cal que sigui transparent ni d'aparença democràtica. Això és una contradicció en ella mateixa. La monarquia és una institució conceptualment gratuïta, encara que costi molts diners. Del que es tracta, doncs, no és de si cobren més o menys, no de si actuen amb transparència, ni tan sols de si són “exemplars”. Es tracta de si s'hi està a favor o en contra pel que és i el que representa. Jo hi estic en contra, com ja es deu deduir. Però també els haig de dir que no em costaria gaire no estar-hi en contra. Estaria disposat a acceptar que el Rei cobri 292.752 euros a l'any, que el Príncep en cobri 146.375,5 i que la Reina, les dues infantes i la princesa Letícia es reparteixin 375.000 euros més. I que al marge d'això ho tinguin tot pagat i que aquest tot costi vuit o nou milions d'euros o més i tot. Una bona democràcia podria aguantar aquesta contradicció.

Ara bé, el que no tolero de cap de les maneres és que a la màxima institució que representa la democràcia espanyola (Senat a part, és clar), el Congrés dels Diputats, rebi amb una llarga ovació el paio que l'únic que ha fet en els últims cinc anys ha estat intentar amagar els negocis bruts del seu gendre, com si els representants de la democràcia espanyola legitimessin aquest comportament. El que hagi fet el gendre és qüestió seva, i per això ja està imputat. Però haver-lo encobert i que els representants dels ciutadans ho aplaudeixin potser vol dir que el que està malament a l'Estat espanyol no és la seva monarquia, sinó la seva democràcia.