Opinió

LA CRÒNICA

DE l'ebre

Eòlica i nuclear, tot junt?

Ja tor­nem a tenir sarau a les Ter­res de l'Ebre. Ara que el PP ha allu­nyat d'Ascó el “cemen­tiri nuclear”, per bé que con­ti­nuarà man­te­nint l'aposta per por­tar el riu a Cas­telló i València, la Gene­ra­li­tat, a través de l'IREC (Ins­ti­tut de Recerca en Ener­gia de Cata­lu­nya), i el govern de l'Estat, amb el con­curs d'uni­ver­si­tats públi­ques i empre­ses del sec­tor energètic (Endesa, Gas Natu­ral Fenosa, Fun­dació Rep­sol, Ena­gas, Compañía Logística de Hidro­car­bu­ros i Als­tom, algu­nes d'elles for­tes inver­so­res en nuclear) han sol·lici­tat “con­cessió d'ocu­pació del domini públic marítim i ter­res­tre”, davant la costa de l'Amet­lla de Mar, per fer-hi, en dues fases (la pri­mera, d'inves­ti­gació), l'ano­me­nat parc eòlic marí Zefir Test Sta­tion. A Cata­lu­nya, en anglès, és clar que sí, tu diràs!

La notícia es va publi­car el 23 de desem­bre al Diari Ofi­cial de la Gene­ra­li­tat (com en els vells temps, en període fes­tiu), a par­tir del qual per­so­nes i enti­tats tenen vint dies per for­mu­lar al·lega­ci­ons, és a dir, com aquell qui diu ni amb temps per haver paït els tor­rons. Però aques­tes al·lega­ci­ons arri­ba­ran, després que la gent de l'Amet­lla (Ajun­ta­ment, Con­fra­ria de Pes­ca­dors, asso­ci­a­ci­ons diver­ses i par­tits i enti­tats del ter­ri­tori propi i pro­per) hagin estat infor­mats i hagin deba­tut ade­qua­da­ment els pros i con­tres d'aquest “regal” de Reis. Per començar, ERC ja ha pro­po­sat un referèndum popu­lar; veu­rem què fan ICV i Alter­na­tiva Verda, amb Soli­da­ri­tat, si es posa­ran punts sobre les is en la manera com s'implanta l'eòlica a Cata­lu­nya... I és que, en aques­tes ter­res dels nos­tres amors, tant és, segons sem­bla, que hi hagi dic­ta­dura com democràcia. Allí va a parar tot: la nuclear Van­dellòs II, a vuit quilòmetres de l'Amet­lla; l'ampli­ació del port espor­tiu de l'Ampo­lla (que eli­mi­narà dues plat­ges); el dipòsit de gas sub­marí i l'ole­o­ducte ter­res­tre davant la costa d'Alca­nar, a l'altra cos­tat del delta; les pla­ta­for­mes petro­li­e­res en explo­tació, davant d'aques­tes cos­tes, i l'amenaça sem­pre latent de por­tar l'Ebre, cap amunt o cap avall. I què més? “Tot amb il·lusió!”, com diu el pre­si­dent Mas, natu­ral­ment. El que modes­ta­ment pen­sem és que, rere de l'ham de les ener­gies reno­va­bles (l'eòlica en gran mesura, entre elles), hi ha molt de bar­rut sol o con­sor­ciat i que els matei­xos –o apro­xi­mats– que han mas­si­fi­cat d'eòliques la Terra Alta (on està per veure si el referèndum nega­tiu del 2008 a l'Horta ser­veix d'alguna cosa), nucle­a­rit­zat la comarca del cos­tat, la Ribera, i la costa de Van­dellòs i l'Amet­lla (on, per cert, FECSA volia ins­tal·lar-hi, el 1974, dues cen­trals més) són ara els que plan­te­gen molins al mar, ja satu­rat el domini ter­res­tre. Algú sap de què ser­vei­xen els “con­sells de savis” de la Gene­ra­li­tat? O és que, amb noms dife­rents, són els matei­xos?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.