la columna
Aeroports virginals
Caldria precintar amb urgència els aeroports d'Alguaire, Osca, Albacete i tota la bessonada per transformar-los en un museu del buit. Amb l'única ajuda del mètode científic, Beeckman, Torricelli i Pascal van intentar descobrir l'èter vacu que s'amaga en l'atmosfera o dins l'espai imperceptible que discrimina els objectes. Pobres aficionats del XVII: havíem de ser nosaltres, aquells postmoderns que els alemanys anomenen amb fàstic europeus del sud, els que descobríssim el buit per omplir-lo d'euros. Els savis medievals, profetes del natura abhorret vacuum, han quedat retratats com uns perfectes imbècils: l'Espanya gran i lliure i la triomfant Catalunya, de natura generosa, han demostrat que un país pot tenir
50 províncies i 52 aeroports comercials. Cometríem un gran error si tornéssim a insuflar calés en aquestes tombes sublims: cal deixar-les intactes per fer-hi les aules del futur. Els nostres adolescents han de descobrir la frase “En un lugar de la Mancha” a l'aeroport de Ciudad Real, asseguts a la pista d'aterratge més llarga (i santa) d'Europa.
També han d'aprendre-hi polisèmia social, en una infraestructura que va passar de dir-se Madrid Sur a Aeropuerto Don Quijote i, després, Aeropuerto Central Ciudad Real. Els plançons castellonencs han d'iniciar-se en ètica familiar al seu aeròdrom desert, on l'insigne Fabra va disparar al seu nét allò tan tendre de “¿Te gusta el aeropuerto del abuelo?” I els amics de la terra ferma, finalment, han de visitar les futures runes d'Alguaire, per recordar aquells temps en què la Generalitat concebia la seva petita pàtria com un compàs d'espera vers Andorra.
Els turistes occidentals hem passat anys visitant les piràmides, uns fastuosos monuments que tenien per objectiu immunitzar la tomba de l'emperador en el buit absolut. Ara que el vacuum s'ha democratitzat i els faraons són operadors turístics, cal ser justos amb les obres d'art. Les grans potències com els Estats Units poden permetre's el luxe de tenir espais buits com l'Afganistan per vomitar-hi les seves frustracions. Però nosaltres, pobrets, només gaudim d'aeroports virginals.