El solstici de Nadal

Recu­pe­rada la nor­ma­li­tat diària, en podrem par­lar amb més calma. Fins fa poc, Nadal ens obse­quiava amb dos tipus d'opi­ni­ons tan antagòniques com pre­vi­si­bles: els que denun­ci­a­ven la fara­ma­lla i el con­su­misme fes­tius con­tra les adhe­si­ons emba­fa­do­res i diabètiques. Ara s'hi ha afe­git una altra lec­tura més con­cep­tual que moral, i que era pre­vi­si­ble, atesa la capa­ci­tat de fer-se sen­tir que dar­re­ra­ment han demos­tren els par­ti­da­ris d'esbor­rar de la vida pública, no la religió, sinó qual­se­vol cosa que pugui tenir ori­gen religiós (sem­pre que sigui cristià en gene­ral o catòlic en par­ti­cu­lar). Són les veus dels qui de la Set­mana Santa en dirien vacan­ces de pri­ma­vera, i que per Nadal pot­ser recu­pe­ra­rien la cele­bració dels sols­tici d'hivern, perquè, si ja sabem que tan­tes cele­bra­ci­ons són un plagi de tra­di­ci­ons mil·lenàries, tant per tant tor­nem als orígens.

Sovint aques­tes posi­ci­ons aixe­quen l'esten­dard de la Raó però no este­nen les seves crítiques a altres reli­gi­ons. Per a la victòria de la Raó sobre la ignorància i la supers­tició només cal esbor­rar qual­se­vol ves­tigi de tra­dició cris­ti­ana, i veure en la nos­tra història tots els errors i cap dels encerts. La Inqui­sició és nos­tra, i la ver­go­nya històrica, també. Ara, ningú no posa en qüestió els ritu­als del canvi d'any, que res­po­nen a una con­venció tan arbitrària com qual­se­vol altra. Tal vegada perquè lliu­res com són de cros­ses morals poden ser con­su­mis­tes sense con­tra­dicció. Tam­poc ningú no parla de supri­mir el Car­na­val (¿quina idea té de car­na­val qui no té cap noció de la Qua­resma?).

Quin riure que poques dècades enrere féssim roga­ti­ves perquè plogués! Que igno­rants que érem! Però resulta que aquesta soci­e­tat raci­o­nal, que no creu en res que no sigui l'avenç científic i l'esforç de l'home, fa temps que parla de les pro­fe­cies maies: ja ho saben, aquest 2012 s'aca­barà el món. No par­lem de con­ver­ses de cafè, no: par­lem d'infor­ma­ci­ons periodísti­ques, de repor­tat­ges i noti­ci­a­ris tele­vi­sius, de lli­bres publi­cats. ¿Han vist els anun­cis d'ende­vins, qui­romàntics, ora­cles telefònics i llançadors de car­tes que pro­li­fe­ren arreu?

La laïcitat que tant ens esfor­cem a con­ver­tir en laïcisme no sem­bla haver res­post a l'ideal de soci­e­tat il·lus­trada. Com que no hi ha res que no hagi dit abans Ches­ter­ton, ens reme­trem a les seves parau­les: hem dei­xat de creure en Déu per creure'ns qual­se­vol cosa.