Sempre paguen els mateixos

El 2011, l'any de les reta­lla­des. Amb il·lusió, però reta­lla­des. Els nivells d'atur aug­men­ten com mai. Els ERO es mul­ti­pli­quen sense parar. Els sous dels fun­ci­o­na­ris es veuen sen­si­ble­ment reta­llats. Per Nadal la paga doble peri­lla. Pri­mer ens posen la por al cos i després, com si res. A sobre ens des­comp­ten l'IRPF de la paga doble que encara no han fet efec­tiva. Quina manera més irres­pon­sa­ble de fer les coses. Pri­mer ens dema­nen el nos­tre vot, i després juguen amb les nos­tres sen­si­bi­li­tats i amb els nos­tres drets. És llas­timós. Quina presa de pèl per a aque­lles famílies que els costa arri­bar a final de mes. Després de les elec­ci­ons autonòmiques, el par­tit del govern s'ha arren­gle­rat al cos­tat del par­tit que, després de les elec­ci­ons gene­rals, governa a Espa­nya. No vols caldo, doncs dues tas­ses. El pit­jor de tot és que seran més de dues tas­ses. Espe­rem que, amb tanta reta­llada, no hi hagi només mitja tassa o, qui sap si en molts casos, ni això. Tot ple­gat és com el vode­vil de les reta­lla­des. Cada vegada que apa­reix el pre­si­dent o el con­se­ller d'eco­no­mia a les pan­ta­lles, pre­pa­reu-vos, que alguna de fresca en diran. Per la seva part els par­tits de la opo­sició van tirant pilo­tes fora, ja que la situ­ació actual no és flor d'un sol dia. Els sin­di­cats van fent el seu trist paper i, tot sovint, el vode­vil dels polítics els deixa fora de joc. Aquest és un pri­mer capítol del vode­vil.

Però hi ha una segona entrega que no és més ufa­nosa que la pri­mera. A Espa­nya gua­nya les elec­ci­ons gene­rals el Par­tido Popu­lar. Diuen que volen fer bai­xar dràsti­ca­ment l'atur. Com si això fos fàcil, amb les con­di­ci­ons econòmiques que s'han creat dar­re­ra­ment. Venim d'una situ­ació en què es va esti­rar més el braç que la màniga: aero­ports sense tràfic d'avi­ons o amb poc tràfic, que son defi­ci­ta­ris. Trams d' AVE infrau­ti­lit­zats. Men­tres­tant, aquí a Cata­lu­nya, una infra­es­truc­tura essen­cial com la Naci­o­nal II, en el seu tram entre Cal­des de Mala­ve­lla i Maçanet, con­ti­nua empan­ta­ne­gada des de fa temps. És, com diria Rap­hael, d'escándalo. Els que gover­nen ara, a Espa­nya, ho van començar a fer amb algu­nes men­ti­des. En cam­pa­nya van dir que no apu­ja­rien els impos­tos. Què passa, doncs, amb l'IRPF? Què pas­sarà, sem­bla ser, el mes de març amb l' IVA? Sem­pre paguen els matei­xos jus­tos per peca­dors.

Hi ha altres llocs per poder reta­llar: pres­su­pos­tos de dife­rents minis­te­ris per a la casa reial, o el Senat, o també els sous vita­li­cis d'alguns polítics. Amb tot això no m'estra­nya que en les enques­tes del CIS els espa­nyols situïn els polítics com un dels seus pro­ble­mes prin­ci­pals. Quan par­lem de valors: quins són els valors que defen­sen els polítics ? La gent del car­rer ja n'està farta. Ah!!! I només fal­tava que ara vol­gues­sin con­tro­lar amb una llei els pres­su­pos­tos de les comu­ni­tats autònomes. Quin espoli!!! Sovint sem­bla que els polítics no juguen el mateix par­tit que la gent tre­ba­lla­dora.