El bon terrorisme

Si hi ha un fet que ha marcat amb contundència el pas del segle XX al XXI és sense cap dubte la caiguda del comunisme i la fi del delicat però estable equilibri entre dues visions del món, el “món lliure” i el bloc soviètic.

La victòria occidental presagiava un món unipolar sense amenaces globals. L'alegria durà poc, però, i l'atemptat del 2001 a les Torres Bessones va esvair la il·lusió amb el naixement d'un nou monstre sota la forma d'un terrorisme global disposat a tot. Occident, un cop més liderat pels EUA, va respondre amb receptes del segle XX: invasions militars a l'Afganistan i a l'Iraq, que després d'una dècada d'esforços ingents no han donat cap resultat tangible. Centenars de milers de morts, milers de milions de dòlars gastats per no res. Tots dos països continuen en una situació d'inestabilitat total i l'amenaça d'atemptats terroristes en qualsevol ciutat del món no ha disminuït gens.

L'Iran ha estat des de sempre el següent de la llista. Veient els resultats magnífics que l'amenaça nuclear dóna i donarà a Corea del Nord, el règim dels aiatol·làs està decidit a aconseguir l'assegurança de vida que representen les armes atòmiques. Una invasió militar, però, està descartada. S'ha demostrat que al segle XXI, la relació cost-benefici d'una acció bèl·lica a gran escala no compensa. El nou model implica solucions quirúrgiques. Des de 2010, els serveis secrets occidentals estan assassinant un rere l'altre els responsables científics del programa nuclear iranià. El cas més recent, un enginyer de 32 anys, mort en esclatar una bomba magnètica enganxada al seu cotxe.

Les preguntes sorgeixen de forma gairebé instantània: quina diferència hi ha entre un atemptat amb cotxe bomba d'una organització armada, posem per cas, al País Basc, i un cotxe bomba col·locat, posem per cas, per la CIA o el Mossad a Teheran? Totes les accions terroristes són dolentes en si mateixes, o ho són o no en funció de qui les perpetri? La diferència és que uns són els dolents i els altres els bons? És bo el terrorisme si evita una guerra? No trobareu cap resposta en el silenci oficial sobre el tema, més enllà de les declaracions del cap de les forces armades d'Israel, que va pronosticar més “esdeveniments no naturals” per aquest 2012 a l'Iran.