Un món pitjor

Què poden tenir en comú el capità d'un vaixell de creuer que porta 5.000 passatgers a naufragar i lluitar per sobreviure mentre ell fuig el primer; el funcionari que en lloc de fer rendible el seu sou es dedica a trucar d'amagatotis a la seva emissora de ràdio preferida per fer-la petar i dedicar cançons als amics, i un vianant que literalment n'envesteix un altre simplement perquè no creu necessari mirar per on va o canviar el pas per evitar el xoc. Imatges aleatòries d'un cap de setmana, de persones que no tenen res a veure, amb conductes més o menys generalitzables, però amb –mínim– un denominador comú. No només no els inquieta que el món pugui ser millor, sinó que no els fa res posar el seu gra de sorra perquè aquest món, el seu, el dels seus fills, sigui pitjor.