Abandó d'Obiols i Badia

Mai no he entès per què els soci­a­lis­tes cata­lans aban­do­nen deter­mi­na­des cau­ses que afec­ten els seus ciu­ta­dans. Penso en la llen­gua a Europa. Han estat els euro­di­pu­tats de CiU, ICV i ERC, Ramon Tre­mosa, Raül Romeva i, fins ara, Oriol Jun­que­ras, els que han aixe­cat la ban­dera del català al Par­la­ment Euro­peu. No han dis­po­sat del suport ni l'empenta de la resta d'euro­di­pu­tats cata­lans, els del PSC i el PP. Entenc que Aleix Vidal-Qua­dras no perdi ni un segon per defen­sar l'ofi­ci­a­li­tat de la llen­gua de 10 mili­ons de cata­la­no­par­lants a Brus­sel·les i Estras­burg. De fet, des­tina ener­gies a boi­co­te­jar-ho sis­temàtica­ment. En aquest com­bat, els euro­par­la­men­ta­ris del PSOE tam­poc no que­den curts. Però el que no puc assi­mi­lar és per què Rai­mon Obi­ols o Maria Badia, cata­lans i soci­a­lis­tes, es des­mar­quen del front que han lide­rat fins ara Tre­mosa, Romeva i Jun­que­ras. El PSC hau­ria de fer autocrítica. Té al·lèrgia a deter­mi­na­des bata­lles perquè veu naci­o­na­lisme català per tot arreu. Si dema­nes el català a Estras­burg, ets naci­o­na­lista. I pos­si­ble­ment no ets prou d'esquer­res. Com que aquesta idea és errònia, em revolto. Si el PSC és un par­tit fede­ra­lista, hau­ria de llui­tar perquè els cata­lans se sen­tis­sin còmodes dins d'un estat, l'espa­nyol, que hau­ria d'evo­lu­ci­o­nar en el res­pecte a la plu­ra­li­tat cul­tu­ral i lingüística. Aquesta mio­pia se'ls gira en con­tra, perquè com que la con­clusió és que per usar el català a Europa has de tenir un estat –com el tenen països més petits que Cata­lu­nya–, la pro­li­fe­ració d'inde­pen­den­tis­tes no té atu­ra­dor. Si Espa­nya no defensa el català a Madrid ni a Estras­burg, i si el govern català és incapaç de plan­te­jar el tema ara que viatja tant pre­su­mint de les reta­lla­des, l'única sor­tida és l'estat propi. Això és el que volen Obi­ols i Badia?

Quan penso en l'ofi­ci­a­li­tat del català a Europa, no em puc treure del cap la imatge de la cabina que vaig veure a Brus­sel·les per als tra­duc­tors de gaèlic, una llen­gua usada per 70.000 euro­peus i cone­guda per 260.000.