Navegants porucs

Afanyin-se a demanar tanda, que avui lapidarem els empestats ben d'horeta. Urdangarin, Pepe, Schettino... Qualsevol d'aquests grans metecs de la virtut quedarà exposat al subsòl del museu de cera ben aviat per rebre gustosament un bon cop de roc a la closca i convertir-se així en objecte de les frustracions de la massa enfervorida. Que lluny que han quedat aquells temps en què l'aficionat culer, desvetllat i feliç, aplaudia el veloç i primitiu Hristo Stòitxkov, quan aquest apuntalava el peu a l'àrbitre Urízar Azpitarte, extasiant tot el Camp Nou! Que carques que resultaven, ai las, aquells monàrquics puristes que recomanaven a les famílies reials d'Europa no incloure cap plebeu nou ric amb ínfules nobiliàries al pac familiar de sang blava! Sovint, monarques i súbdits, oblidem que la millor manera de no tenir desenganys és deixar la idolatria ben lluny de l'ànima i no acarnissar-se excessivament amb els covards o els trepes, a risc de fer el ridícul. Epictet ens adverteix, amb traça i profecia, que els vaixells no han de tenir una sola àncora ni la vida una única esperança: la incompetència temerària es jutja amb les lleis, però els ídols són part d'un estatut que és producte de l'estupidesa que tenim l'honor de compartir (molt ben repartida, tot sigui dit).

Els socis del Barça esguardarem ad nauseam la famosa trepitjada de Pepe a Messi, tot palpant-nos amorosament l'escrot blaugrana, però oblidant que els tacs que fan més mal no són els d'aquest imbècil blanquinós, sinó els dels il·lustres directius del club que no denuncien l'agressió al nostre jugador més bell. A l'irresponsable capità Schettino, els metges de la moral pública li faran diverses analítiques: primer, per descobrir-li qualsevol gram d'alcohol o de droga als glòbuls vermells i –amb molta més mala llet– per inquirir tota la seva vida al minut i trobar antecedents en la seva negligència, fins i tot en aquell xiclet que va robar de ben jove al seu poble. Als autors d'aquesta demagògia, en resum, no ens ha d'ésser estrany que ens surtin uns infants tan xarons, uns jugadors ben bruts, i uns navegants porucs.