Més dèria que raó

Irrita aquest estira-i-arronsa entre el govern i el PP a causa de les ambaixades. Si he de fer cas d'allò que diuen els populars, no són res més que un zero a l'esquerra. O pitjor encara: són un pou sense fons, el paradigma del dispendi i del malbaratament dels diners públics. De cap manera ens ho podem permetre, baladregen els populars

En tots els papers que he llegit, i en són molts, només es parla de números, és a dir, del que costen o deixen de costar, en sous o en lloguers. S'entén perfectament que aquest sigui l'únic argument dels representants de la dreta espanyolista. No fos cas que el debat sobre el fons acabés demostrant la utilitat d'aquestes blasmades oficines de representació i que, a causa d'això, haguessin d'admetre que allò que els molesta no són les ambaixades sinó que siguin catalanes.

Per això sorprèn l'actuació del govern, que al meu parer les defensa poc. No tant per fer canviar d'opinió la gent del PP –no hi ha pitjor sord que el que no hi vol sentir–, com per guanyar l'adhesió de la resta dels catalans, poc informats de l'activitat que s'hi fa, en aquestes oficines, i dels rèdits que donen.

Si per als populars això fos més una raó que una dèria, aquest control pressupostari que exigeixen per a les ambaixades el voldrien també per a qualsevol oficina de l'administració, començant per les que ells governen. Però el problema, com tothom ja sap, és que Catalunya vagi sola pel món, despullada del mantell protector de la madre patria.