Opinió

La Columna

Jubilat

Va descobrir una cosa sorprès, tenia dona i tres fills, com qui diu ni se n'havia adonat

En Peret Tite­lla era el parent pobre d'una família de bona panxa i molta armi­lla. L'àvia li deia que els seus cosins ho tenien tot per per­dre i ell tot per gua­nyar. El gali­far­deu ho va enten­dre, rose­gava els lli­bres més ende­riat que un ratolí els for­mat­ges. Va sor­tir gloriós d'Esade i molts llo­rers de màster a l'IESE i no sé de quina uni­ver­si­tat d'aque­lles ame­ri­ca­nes que fan molta tropa. Aca­bat els estu­dis, amb tan­tes bor­les com vul­gueu, les mul­ti­na­ci­o­nals se'l dis­pu­ta­ven, va anar a raure en una de Sin­ga­pur que només reme­na­ven diners. En Peret mati­ne­java, esmor­zava amb men­jar de conills i a l'hora d'un mos­sec sopava d'esquit­llen­tes i s'ador­mia bal­dat sense esma de gresca. Rebo­tava d'una banda a l'altra del món, pot­ser dor­mia a Coc­ha­bamba i aca­bava el dia en un hotel mili­o­nari de l'Índia

Dis­sab­tes i diu­men­ges ofi­ci­al­ment vaga­ro­sos se'ls pas­sava avor­rit sense saber on dar-les, el cinema l'avor­ria, el fut­bol no li agra­dava i les senyo­res li que­ien lluny, ves que era tímid. Va pro­var de dis­treure's amb el golf, però no encer­tava el forat. Mira-te'l havent arri­bat molt amunt a l'empresa quan galle­java de cotxe i d'hotels, sense pre­gun­tar-li res, el van fotre fora, amb sei­xanta-cinc anys el jubi­la­ven.

Va des­co­brir una cosa sorprès i sob­tat, tenia dona i tres fills, com qui diu ni se n'havia ado­nat. Per pas­sar-se les angúnies algun cop amb la dona i la cana­lla feien això que en diuen cre­uers en un vai­xell que sem­blava un gra­ta­cels emman­drit i aja­gut a la mar. Va haver de ple­gar aquest ram, la dona li va dir que s'esti­mava més fer gan­xet a casa i viure tran­quil·la. De tran­quil no hi podia viure, els fills li feien el boig, cosa que no s'arre­gla amb quar­tos ni amb enra­bi­a­des.

Un dia, tip de tot, va sor­tir al car­rer, es va asseure en un banc d'una d'aques­tes hor­ri­bles pla­ces dures. Es va sen­tir estrany i com rejo­ve­nit, no sabia què li pas­sava, es va ado­nar que el cel és blau i va sen­tir el plaer de repo­sar. Pas­sat pel psi­quia­tre ara cul­tiva car­bas­sons i cria cana­ris, lluny de qual­se­vol vila em sem­bla que arriba a jugar a la boti­farra.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.