Parlem per parlar
En les reformes que prepara el nou govern del Partit Popular hi ha l'anomenada “regeneració democràtica”. D'entrada és una expressió que sona malament perquè l'han utilitzat tots els governs i tots els partits en campanya electoral quan a l'hora de la veritat els òrgans institucionals són plens de membres que són elegits per quotes de partit.
Aquest fet partidista fa que en llocs com ara la justícia quedi el dubte de la independència en els alts tribunals. Seria més neutral que tots els cossos judicials de l'Estat votessin –prèvia campanya interna– tots els membres del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Constitucional.
Una fórmula definitiva de separar el poder de l'Estat del poder judicial tal com indiquen reconeguts juristes de prestigi.
Amb tot, aquestes i altres reformes que pregona S.S.S. la vicepresidenta del govern, Sáenz de Santamaría, seran difícils d'aplicar.
Són molts els interessos que tenen els partits polítics per deixar escapar el poder mitjançant àrbitres neutrals a les altes institucions que indiquin camins d'una certa independència.
Malgrat tot, el nou govern prem l'accelerador i sense pressa volen que el país no el conegui ni la “mare que el va parir”, com va dir als inicis de la democràcia Alfonso Guerra. De moment, però, només hi ha dubtes i rumors sobre el gran canvi que des de La Moncloa fa dies que s'anuncia que ha de venir. Algú sap com serà i com acabarà la reforma laboral? Algú intueix com serà la nova reforma financera? Algú creu que no hi haurà una forta pujada de l'IVA? No hi haurà retallades en les partides de l'anomenat estat del benestar? Aniran per feina Rajoy i Mas dimecres que ve a La Moncloa o seguirà la picabaralla estèril entre Catalunya i Espanya? El president de la Generalitat demanarà el pacte fiscal i el govern central s'avindrà a acceptar-lo?...
És difícil contestar aquestes i altres preguntes que s'estan generant en aquest primer mes de canvi de govern central.
Tot indica que el govern central espera que s'hagin celebrat les eleccions andaluses del mes de març i que els socialistes tinguin un nou cap de files per poder arribar a consensos en determinats temes polèmics i de mal pair com una veritable reforma laboral.
De moment, com deia el clàssic. “Parlem per parlar. És l'únic que podem fer...”.
