Sagarra a Santa Coloma de Gramenet

En la primera Conversa a Santa Coloma el tema va ser la memòria històrica, la dificultat de triar els fets, els personatges, els elements que haurien de figurar en la memòria de la ciutat. La memòria va dur-nos a parlar de la identitat i ens vam preguntar si qui la perd també perd la identitat, que és el que persegueixen les nacions que en volen assimilar una altra, quan combaten tot el que pugui recordar el seu passat. En aquest punt, una persona que assistia a la sessió es va referir a la crònica que La Vanguardia feia de l'acte d'homenatge a Josep M. de Sagarra, en la qual es diu que l'escriptor passà els estius a Santa Coloma de Farners, en lloc de dir Santa Coloma de Gramenet, que és en realitat on passà els seus millors estius. “Oblits com aquest –va exclamar-se– ¿no contribueixen a fer que perdem la memòria?” Vull creure que va ser un lapsus linguae del periodista, o que no s'havia informat. Llàstima!, perquè, a més de ser un error, les vint pàgines que el poeta dedica en les seves memòries als temps viscuts en el nostre poble són una delícia. L'assistent a la xerrada tenia raó de lamentar-se'n perquè l'errada ens roba un timbre de glòria indiscutible. Escriu Sagarra: “La meva infantesa hauria estat una manifestació ofegada, mutilada i raquítica, sense la gran contrapartida rural de la nostra finca de Santa Coloma de Gramenet.”