Deixebles de Joan Sales
Si hagués de triar els indrets més deliciosos del país, la localitat de Siurana, al Priorat, hi seria segur. No fa gaires mesos vaig passar-hi uns dies, en un hotelet d'aquells que en diuen amb encant d'un no menys encisador indret format per les ruïnes d'un castell musulmà, una església romànica d'imponent austeritat, un grapat de cases abocades a uns espadats vertiginosos i un cementiri recollit on, per cert, reposa eternament un dels grans homes de lletres que ha donat aquest país, l'oblidat Joan Sales (1912-1983), autor de la memorable Incerta glòria. A l'establiment, a banda d'una pau i una tranquil·litat sepulcrals i unes vistes d'impressió sobre la serra del Montsant, l'hoste gaudeix l'atenció diligent de l'Andreu i la Maria, exemple d'emprenedors com els que necessita Catalunya. Per intentar tirar endavant un negoci en aquell paratge recòndit cal molta estima a la terra i encara més il·lusió i amor al treball i a la feina ben feta. I l'Andreu i la Maria no només hi posen el coll sinó que els sobra temps i coratge per encapçalar una campanya d'objecció fiscal que aquesta setmana han presentat a Barcelona. La iniciativa, batejada com Diem prou, consisteix a dipositar a la Generalitat els impostos que haurien de pagar a l'Estat. Aquesta intrèpida parella d'hostalers estic segur que coneix l'obra de l'il·lustre difunt que descansa al cementiri siuranenc. Perquè la seva actitud és digna d'una de les frases cèlebres de Sales: “Des de fa 500 anys, els catalans hem estat uns imbècils. ¿Es tracta, doncs, de deixar de ser catalans? No, sinó de deixar de ser imbècils.” L'Andreu i la Maria han optar per fer-li cas.
