Opinió

LA GALERIA

Paradoxes del Senyor

El papa va excomunicar Pere II
de Catalunya-
Aragó, el va desposseir
del seu regne
i va predicar
una croada
contra ell

Tots els gironins, i moltíssima gent que no és de Girona, coneixen la llegenda de les mosques de sant Narcís, aquell eixam de vironeres que va sortir del sepulcre del patró de Girona per atacar els soldats francesos que acabaven de profanar-lo. Amb les seves picades, els insectes degueren encomanar algun fatídic mal als invasors, perquè en van morir 20.000, a més de 4.000 cavalls que també van ser víctimes de l'acció dels enfurismats dípters. Però, per què un exèrcit francès havia assetjat i ocupat Girona? És que la Corona d'Aragó estava en guerra amb França? No exactament, encara que sí que hi havia un conflicte bèl·lic. Després de l'aixecament dels sicilians contra els ocupants francesos angevins, conegut com les Vespres Sicilianes, el rei Pere II el Gran de Catalunya-Aragó, espòs de Constança de Sicília, filla del destronat rei Manfred I, va entrar amb les seves tropes a l'illa mentre els angevins (casa d'Anjou) es retiraven al regne de Nàpols. Immediatament, el papa Martí IV, un cardenal francès proper als Anjou, va excomunicar Pere II, el va desposseir del regne d'Aragó i va predicar una croada contra ell. Després, va investir rei d'Aragó, rei de València i comte de Barcelona Carles d'Anjou, fill del rei de França Felip III l'Ardit. Aquest monarca va formar un exèrcit croat amb el qual va envair Catalunya, si bé, després del miracle de les mosques i les victòries catalanes en la batalla naval de les Formigues i en la del coll de Panissars, va haver de recular cap a França, on el seu cap visible, el rei Felip, va morir a causa d'una malaltia a Perpinyà.

I aquesta és la paradoxa del Senyor: un exèrcit croat, beneït pel cap visible de l'Església catòlica, és delmat i foragitat de Girona per la miraculosa intervenció d'un home canonitzat, precisament, per l'esmentada Església. Exèrcit que serà vençut per qui Martí IV havia anatematitzat i destronat. Per arrodonir la divertida antilogia, una altra dada: la filla de Pere II el Gran, la infanta Elisabet d'Aragó, muller del rei Dionís I Portugal, va ser beatificada el 1516 pel papa Lleó X i canonitzada el 1625 pel papa Urbà VIII.

Per cert, Martí IV, nascut Simon de Brie, va ser nomenat papa perquè, durant un conclave format a mitges per cardenals francesos i italians, Carles d'Anjou en va fer empresonar dos d'italians per tal de desnivellar la balança a favor del seu amic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.