Spanair

Escolto el pri­mer secre­tari dels soci­a­lis­tes cata­lans, el senyor Pere Navarro, com exi­geix al pre­si­dent Mas que es planti davant el govern espa­nyol en defensa de l'aero­port del Prat. S'hi ha de plan­tar com van plan­tar-se els soci­a­lis­tes davant del govern de la senyora Chacón i del senyor Zapa­tero? Si quan gover­na­ven, Cata­lu­nya i Espa­nya alhora, hagues­sin resolt satis­factòria­ment el pro­blema de la gestió de l'aero­port, segu­ra­ment la com­pra de Spa­nair no s'hau­ria ni plan­te­jat. Els soci­a­lis­tes van dis­po­sar de quasi vuit anys per tro­bar la forma d'incor­po­rar les ins­ti­tu­ci­ons cata­la­nes a la gestió del Prat. Es van deci­dir tan tard, i ho van dei­xar tan a mit­ges, que al senyor Rajoy no li ha cos­tat gens des­mun­tar-ho. El PP, almenys, no el dis­si­mula, el seu cen­tra­lisme.

El fracàs polític i econòmic que repre­senta el col·lapse de Spa­nair no es pot pas atri­buir exclu­si­va­ment als soci­a­lis­tes. Hi ha més res­pon­sa­bles, en el món de la política, de l'eco­no­mia i de la soci­e­tat civil. Cal espe­rar que no tot­hom ama­gui el cap sota l'ala i que, amb el lide­ratge del pre­si­dent Mas, es trobi la forma de resol­dre el pro­blema de fons: la gestió indi­vi­du­a­lit­zada del Prat. No pas con­tra Bara­jas ni con­tra Madrid; només a favor de Cata­lu­nya.

Res del que he dit no ha d'impe­dir que s'ana­litzi amb dete­ni­ment l'actu­ació de l'equip ges­tor de la com­pa­nyia, encapçalat pel senyor Sori­ano. Ni que emple­ats i usu­a­ris, vícti­mes imme­di­a­tes de la crisi que es comp­ten per milers, no hagin de ser com­pen­sats, i no només econòmica­ment: no hi ha ningú que es cre­gui en l'obli­gació i tin­gui el valor de dema­nar perdó?