Vi i falcons al Priorat

I literatura genuïna, sense trampes, de l'enyorat Quim Soler de qui vaig publicar, a Laia, Laberint Sense. El novel·lista i pintor ara té nom de Centre Quim Soler, amb el subtítol “la literatura i el vi”. Acabo de rebre el calendari del 2012, amb dibuixos del novel·lista i una declaració sobre els objectius del centre: “És una associació cultural que té la seu al Priorat, al poble del Molar. El centre recull el fons de l'escriptor Quim Soler i vol fomentar l'estudi i la difusió de la seva obra. Les nostres activitats vinculen, ara i aquí, dos mons relacionats des de l'antiguitat: la literatura i el vi.” I, per a mi, la cançó d'un personatge digne, a qui vaig visitar a Porrera quan escrivia el llibre: Lluís Llach. Companys, no és això!

Dignitat, coratge, coneixement de la terra, amor, sense escletxes, al país em porten, ni que sigui virtualment, un altre cop, a Siurana: els empresaris joves, i pares, a més, de família nombrosa, experts en ramaderia i en restauració, amb molta música a dins, l'Andreu i la Maria, han escampat el propòsit i la consigna: Diguem prou! Una proclama, tan digna com arriscada, d'insubmissió fiscal a Espanya. Que expliquen amb el conte d'un falcó que no volia volar, malgrat els consells dels experts reials, problema que va resoldre un pagès amb el gest senzill de tallar-li, al falcó poruc, la branca. Un conte que es converteix en manifest-programa: “¿Què t'impedeix volar, Catalunya? ¿D'on et ve aquest fals pressentiment que no et pots deixar anar de la branca? ¿Has perdut la teva identitat i les teves arrels, i t'has deixat assimilar per la tesi dels que s'han apropiat de la teva terra com si fos seva?”.

Als que ja som vellets i prudents, corcats de nostàlgia, que ens passem la vida contant batalletes sobre el nostre passat... que tenim les penques de qualificar d'heroic, ens pujaran als llavis consells de prudència, oblidant que havíem parlat dels ideals dels joves, capaços d'unir el seny amb l'ímpetu (Costa i Llobera). És per això, tot i que em fa angúnia pensar en les conseqüències del gest dels joves empresaris de Siurana, que els gosaré dir: “Endavant, Andreu i Maria!”