Per la Candelera, com fa cinquanta-sis (56) anys

Sovint el pas del temps i els esdeveniments històrics semblen regits per les coincidències més curioses. És el cas, per exemple, de l'onada de fred siberià que ja tenim al damunt, en comparació amb la del 1956. Les dues, per exemple, hauran començat per la Candelera, quan diuen que si el dia plora –és a dir, que plou–, l'hivern és fora o que si, en canvi, riu –és a dir, que fa un bon sol–, l'hivern és ben viu. Les previsions deien ahir que avui segurament veurem nevar. L'hivern, doncs, el tindríem aviat fora, però abans es deixarà sentir ben fort. Enguany fa cinquanta-sis anys d'aquell episodi de fred rigorós. Cinquanta-sis més cinquanta-sis, cent dotze (2012). Ja ho veieu. Un petit joc numèric que els aficionats a la meteorologia comenten aquests dies mentre miren de reüll els models per intentar saber tots els detalls d'una situació excepcional que tant de bo no s'allargui gaires dies. Els més grans recorden perfectament el que va passar l'Any de la Fred i com, malgrat el sol que lluïa, el mercuri no passava de zero graus. O com l'aigua es glaçava vora mar o com un arbre tan sofert i tan valent com l'olivera es glaçava. “L'any que es van glaçar les oliveres”. Així ha estat recordat el 1956. Com recordarem la fredorada d'aquest 2012 ho sabrem d'aquí a uns dies. De moment, sembla que les alertes estan funcionant i que les autoritats fan la seva feina. Cal no oblidar, però, que la força de la natura sovint és això, molt forta.