La moto europea
Posi's el casc, amic lector, que la moto arrenca. Resulta que Europa ha començat a parlar d'incentius al creixement i de lluita contra l'atur. Per això el nou tractat, en un dels seus 16 articles, diu que “s'adoptaran les actuacions i mesures necessàries per promoure el creixement econòmic”. I per això s'utilitzaran els 82.700 milions d'euros dels fons de cohesió i dels fons socials previstos per al 2012 i 2013 per a polítiques d'ocupació. Als països amb més atur juvenil, com Espanya, la Comissió enviarà els seus experts per assegurar-se que s'estan fent polítiques de foment de l'ocupació. Als que siguin crèduls o fàcilment impressionables els semblarà que és una bona notícia: 82.700 milions semblen molts diners i que un article d'un tractat “obligui” els estats a posar fil a l'agulla en la qüestió de l'atur sembla seriós. Doncs no.
Ens volen vendre una moto. Les mesures anunciades a Brussel·les són del tot insuficients. No inclouen ni un euro més per incentivar el creixement (els famosos 82.000 milions d'euros ja estaven orientats a projectes que també havien de servir per al creixement: energies renovables, instituts, carreteres, depuradores...) i molts tractats, directives i documents de treball, des de l'Agenda de Lisboa de l'any 2000, parlen de promoure el creixement econòmic. Però no s'han complert mai. Aquest cop, tampoc no es preveu cap mecanisme de sanció per als estats, i la visita dels experts de Brussel·les als països amb més atur, sense cap mandat concret, sembla més una xarlotada que una amenaça per a ningú. El que dèiem: ens han venut la moto, i els benintencionats polítics de casa nostra han exclamat erròniament: “Per fi Merkel ha entès que amb rigor pressupostari no n'hi ha prou! Per fi s'adona que no se'ns pot collar tant!”
Que ningú no s'equivoqui: el tractat es diu “d'Estabilitat, Coordinació i Governança de la Unió Econòmica i Monetària”. I només estableix sancions –i molt concretes– per als estats que incompleixin els objectius del dèficit establerts. Això –traduït al llenguatge dels insiders de Brussel·les, els falcons de la premsa anglosaxona i els votants alemanys– vol dir que Merkel no s'ha mogut ni un mil·límetre de la seva intransigent posició inicial. L'aposta alemanya continua sent pel rigor pressupostari sense cap matís. Només han afegit una frase decorativa al text del tractat i han reassignat uns diners que ja hi havia. Això sí, tant Durão Barroso com Mariano Rajoy o Nicolas Sarkozy poden dir que han aconseguit alguna cosa en tornar a Madrid i París. El president francès intenta legitimar així la seva estratègia de seguidisme cec de les tesis de Merkel: “Al final he aconseguit estovar la seva disciplina pressupostària de ferro.” I Rajoy?
Espanya vol que els objectius pressupostaris es relaxin perquè, amb la dada definitiva del 8% de dèficit actual, i una Europa a punt de la recessió, l'aprimament de l'administració espanyola pot costar-li, efectivament, “una vaga”. I molt més: la combinació de retallades, un 25% d'atur i una economia amb un 0% de creixement pot portar Espanya al llindar del rescat. Un problema greu de solvència d'Espanya seria letal per a la zona euro. En menys d'un mes se sabrà quina és la previsió de creixement del vell continent (s'espera que es confirmi el pitjor dels escenaris: recessió) i els ministres d'Economia de la zona euro hauran de decidir, aleshores, si allarguen el calendari dels objectius de dèficit d'Espanya per suavitzar la situació. Serà aleshores quan sabrem fins a quin punt la Unió Europea és conscient de com l'economia no en té prou amb el pal del rigor pressupostari, sinó que necessita la pastanaga del creixement. De moment, a Brussel·les ens han venut una moto...
