Inhabilitar o no fer-ho?

Quan li pre­gun­ta­ven de qui era la culpa de la crisi, Emi­lio Botín, amb la seva sor­ne­gue­ria de mil­ho­mes, va con­tes­tar que era dels polítics. Sí, deu ser dels polítics, però em sem­bla que la des­feta del sis­tema ha estat pro­vo­cada per la gola­fre­ria desen­fre­nada dels bancs i els seus crèdits hipo­te­ca­ris, ara recon­ver­tits en usura, per dir-ho suau. És habi­tual que el per­so­natge es pre­senti com una santa, però no sé si cal fer-nos pas­sar a tots ple­gats per uns babaus, que és el que es deu pen­sar aquest senyor que som.

Dels polítics, així en genèric, podríem dir que són cores­pon­sa­bles i còmpli­ces, i que cal­dria una pro­funda rege­ne­ració apro­fi­tant el moment actual. Si ens els mirem a la cara, veu­rem que la majo­ria són a lloc, fins i tot els que han pas­sat per les ban­que­tes dels jut­jats. No sóc par­ti­dari de ficar ningú a la presó –excepte els que no tor­nin els diners en cas d'haver-se demos­trat el furt–, però sí d'inha­bi­li­tar tots aquests per­so­nat­ges que ens han por­tat a la ruïna, que han gas­tat quan­ti­tats mul­ti­mi­lionàries en infra­es­truc­tu­res inne­cessàries, en les ins­tal·laci­ons espor­ti­ves, tea­tres i altres fas­tos que podem tro­bar en qual­se­vol muni­cipi del nos­tre ter­ri­tori. ¿No seria con­ve­ni­ent apar­tar tots aquests inútils dels càrrecs de res­pon­sa­bi­li­tat perquè no es torni a repe­tir la des­feta? ¿Calia hipo­te­car-se amb aques­tes xifres o era, com es repe­teix sovint, que hi havia molta gent que cobrava les comis­si­ons per­ti­nents?

Entre els cor­rup­tes i els incom­pe­tents, el país s'ha enfon­sat. Tor­nar-lo a fer surar serà cosa de titans. Men­tre em miro un poli­es­por­tiu a mig fer i aban­do­nat davant el mar, em ve un vers de la Ilíada: “Tant de bo us tor­neu aigua i terra tots vosal­tres.”