El poder de la por

Han hagut de pas­sar quasi sei­xanta anys fins que a l'escrip­tor Dal­ton Trumbo se l'hagi reco­ne­gut ofi­ci­al­ment com l'autor del guió de Vacan­ces a Roma (1953) de William Wyler, que va gua­nyar l'Oscar al millor guió, sig­nat en els crèdits del film pel seu amic McLe­llan Hun­ter. Trumbo va ser una de les prin­ci­pals vícti­mes de la ver­go­nyosa cacera de brui­xes del sena­dor McCarthy, l'any 1947. Després de pas­sar un any a la presó, només va poder con­ti­nuar escri­vint si una altra per­sona donava la cara com a autor dels seus tre­balls.

A l'Espa­nya de la post­guerra vam tenir també una pel·lícula amb un guio­nista fals. Segons cons­tava en els crèdits de Raza (1942) de José Luis Sáenz de Here­dia, el guio­nista es deia Jaime de Andrade, però en rea­li­tat era Fran­cisco Franco Baha­monde. És obvi que en aquest cas no es trac­tava de cap víctima, sinó d'un botxí, que no volia ser iden­ti­fi­cat com a ins­pi­ra­dor d'aquell pam­flet pro­pa­gandístic. Però sota la seva fèrula ha haver-hi cine­as­tes silen­ci­ats, actors cine­ma­togràfics famo­sos com Char­les Cha­plin que no podien ser esmen­tats i escrip­tors que no podien fer públic el seu nom com Jacinto Bena­vente, que només podia figu­rar en els car­tells tea­trals com “l'autor de Los intere­ses cre­a­dos”.

Durant molts anys, a la premsa van pro­li­fe­rar els pseudònims. A Des­tino, Bru­net era Romano i Manyer era Marín. A Triunfo, Vázquez Mon­talbán era Sixto Cámara i Haro Tec­glen era Pozu­elo. A Presència hi apa­rei­xien tants pseudònims com noms reals. Modest Prats, San­ti­ago Sobrequés, Fran­cesc Fer­rer, Joa­quim Nadal i Damià Escudé en feien ser­vir més d'un. També n'uti­lit­za­ven Jaume Gui­lla­met, Just M. Casero, Enric Marquès i Miquel Fañanàs. En la majo­ria dels casos, aquests noms fal­sos ser­vien per ocul­tar –si podien!– la veri­ta­ble per­so­na­li­tat i esca­par de pos­si­bles represàlies polítiques, reli­gi­o­ses, acadèmiques o pro­fes­si­o­nals. Es trac­tava bàsica­ment de fer front a la por, fan­tasma ine­vi­ta­ble de totes les dic­ta­du­res. Per això recon­for­ten les parau­les del pre­si­dent del sin­di­cat de guio­nis­tes de Hollywood a propòsit del cas Trumbo: “No tor­na­rem a ser vícti­mes del perillós poder de la por.”