Opinió

LA CRÒNICA

DEl penedès

Fer memòria al territori

Han pas­sat molts anys d'ençà del final de la Guerra Civil espa­nyola al nos­tre ter­ri­tori i a Cata­lu­nya, tants com 73, i encara que­den fets per escla­rir, cir­cumstàncies per defi­nir, esde­ve­ni­ments per ana­lit­zar, fos­ses per inven­ta­riar i per­so­nes per enter­rar dig­na­ment. Veiem aquests dies el judici al jutge Garzón i hem escol­tat alguns relats esgar­ri­fo­sos de fami­li­ars de vícti­mes del fran­quisme. Tot ple­gat ens fa pen­sar que encara hi ha una certa ani­mad­versió con­tra aquells que, amb més o menys for­tuna o amb més o menys espec­ta­cle mediàtic, com el mateix jutge, han inten­tat recu­pe­rar alguna de les veri­tats i dei­xar escla­rits per a la memòria fets, llocs, noms, cau­ses i con­seqüències d'un temps de guerra i de la poste­rior repressió.

Amb poca cridòria, amb dis­creció però amb un rigor enve­ja­ble, sense fer massa soroll però fent molta feina i bona des de fa temps, l'IEP (Ins­ti­tut d'Estu­dis Pene­de­s­encs) ha tirat enda­vant un seguit de pro­jec­tes rela­tius a la memòria democràtica, que són de rellevància i de gran interès històric, social i humà per al nos­tre ter­ri­tori i, per des­comp­tat, per al país.

Pri­mer va ser el pro­jecte encara actiu de Tots el Noms, que pretén recu­pe­rar amb rigor la memòria històrica des de la República fins a l'any 1978, amb la volun­tat de sis­te­ma­tit­zar les diver­ses fonts d'infor­mació que exis­tei­xen i la divul­gació i difusió del record de totes aque­lles per­so­nes que, per bé o per mal, van tenir algun pro­ta­go­nisme i perquè el seu nom quedi vin­cu­lat a la història. Cap exclusió, expli­car la veri­tat i, a par­tir d'aquí, les inter­pre­ta­ci­ons lliu­res, però que no puguin ser mani­pu­la­des com tan­tes vega­des s'ha vol­gut fer d'un temps con­vuls i amb res­pon­sa­bi­li­tats ben deli­mi­ta­des dels uns i dels altres. Ara, però, la memòria ha de ser­vir per tan­car feri­des i no per obrir-ne de noves, com sem­bla que vol­drien fer alguns.

Fa poc dies es visu­a­lit­zava una nova i valu­osa feina de l'IEP; es pre­sen­tava un mapa de les tres rutes que han senya­lit­zat i expli­cat sobre tes­ti­mo­nis de la Guerra Civil espa­nyola al Penedès. Les Defen­ses de la Costa, La Línia del Front i El Ves­per de la Glo­ri­osa. Tres iti­ne­ra­ris per expli­car com va evo­lu­ci­o­nar la guerra al Penedès. Des de com podien repel·lir els atacs per mar fins a la ruta dels nom­bro­sos, pro­pers i atapeïts, en poc ter­ri­tori (d'aquí el nom de ves­per), camps d'avi­ació repu­bli­cans, amb un interes­sant cen­tre d'inter­pre­tació als Mon­jos que explica la defensa i l'atac a la des­es­pe­rada en els com­bats finals de la guerra al Penedès. Tenim dret a la veri­tat i a la història. La memòria ens ha de donar pau­tes per enten­dre els fets i les cir­cumstàncies d'un pas­sat gens exem­plar per no repe­tir-lo.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.