Ximples

Alguns vídeos de propaganda del PSOE, fets a les envistes de les eleccions d'Andalusia, han sorprès i irritat, a parts iguals, en molts cercles catalans. No és estrany. Home, això que es vantin de tenir més serveis i menys deute que no a Catalunya, quan és ben sabut d'on surten els diners per pagar la festa, per força ha de molestar. S'ha de tenir una barra molt dura, per utilitzar una expressió suau, gairebé eufemística, per refregar pels nassos a Catalunya, que pateix un drenatge fiscal insuportable i que està fent unes retallades inhumanes, que ells, a Andalusia, sí que estan bé. Sobretot perquè és mentida. Primer, perquè quan hagin passat les eleccions del març hauran de fer en setmanes els ajustos que Catalunya fa mesos que fa; i ja saben què passa quan un cotxe que va amb excés de velocitat ha de frenar en dos segons. Segon, perquè les taxes d'atur a Andalusia són les més elevades de l'Estat. I tercer i més important, perquè el nombre de funcionaris per habitant és també el més alt, potser equiparable al d'Extremadura.

Ara bé: jo no m'enfado pels vídeos de propaganda electoral. Home, però si seria el mateix que sortir de polleguera per allò dels guinyols francesos. No són informatius ni documentals. És agafar una part de la realitat i posar-hi capes de maquillatge fins que sembli que sembla allò que volen.

A més, segons quins missatges provoquen l'efecte contrari que es busca. Per què? Doncs perquè si alguna cosa molesta els ciutadans, i d'això n'hem tingut proves en els últims anys, és que els prenguin per ximples.