Erasme

Després d'una llarguíssima recerca, la primera traducció espanyola de l'Encomium moriae (Elogio de la locura), l'obra més emblemàtica del gran humanista holandès Erasme de Rotterdam, ha sortit a la llum. Aquesta joia bibliogràfica porta data del segle XVII, però fou publicada en el XVI. Concretament el 1511. El retard de l'edició espanyola s'explica per la Inquisició. Erasme va ser un dels autors més censurats del seu temps. Bona part dels seus treballs anaren a parar a l'Índex de llibres prohibits. Això vol dir que eren bons. L'Església catòlica, en aquest sentit, no acostuma a fallar. Els lectors que van perduts li haurien d'agrair aquest servei permanent. Obert al públic les 24 hores del dia. Ja no diguem els editors. Aquests, no només estan agraïts sinó que és la cosa que més agraeixen. Publicitat gratuïta. El que vull subratllar no és això, sinó la troballa en sí, que ens permet parlar d'Erasme i del seu Elogi de la follia. Enhorabona, doncs, per aquesta descoberta. La Sinagoga Portuguesa ha estat l'afortunada. Però nosaltres també. Qualsevol moment és bo per parlar de l'Encomium moriae i per recomanar-ne la lectura. Heus ací una obra que no ha perdut mai actualitat. Som tan estúpids que no ho podem ser més. D'aquí ve que l'Elogi de la follia sigui sempre actual. I ara, amb l'enrenou de la crisi, encara més. El més sorprenent del cas és que aquesta meravellosa sàtira, dividida en 68 capítols, va ser escrita en una setmana. I gairebé com un passatemps. De tornada d'un viatge a Roma i decebut pel que havia vist a la cúria, Erasme se n'anà a casa del seu amic Thomas More, a desfogar-se, com qui diu. Si ens fixem en el títol, de seguida es veu que l'obra està dedicada al seu amic. Moriae, en grec, significa follia, ximpleria, niciesa. Però fonèticament sona igual que More. Es tracta, doncs, d'una picada d'ullet. Una manera molt hàbil d'agrair l'hospitalitat del famós canceller d'Enric VIII, que va tenir el privilegi de llegir l'obra d'Erasme abans que ningú. Així com també de comentar-la i analitzar-la juntament amb Erasme. I cal suposar que s'ho devien passar d'allò més bé seguint els passos de la senyora Stulitia (Estultícia) i de tota la seva cohort. Erasme no deixa res per verd. Emparant-se en l'estupidesa dóna una lliçó magistral de saviesa.