De les flors als jardins

El mural que l'Enric Marquès va pin­tar a l'Arc, tan­tes vega­des dete­ri­o­rat i tan­tes vega­des res­tau­rat, ens pre­si­deix en silenci. Aca­ben de callar les cam­pa­nes de la Cate­dral, mar­cant el pas del temps ine­xo­ra­ble sobre la pedra noble de la ciu­tat. Fos­queja al car­rer. El fred siberià d'aquests dar­rers dies encara és viu en l'airet de tra­mun­tana que llisca pels car­re­rons deserts del call. Com que la majo­ria ja car­re­guem alguns anys a sobre, podem enyo­rar aque­lla llar de foc que, fa tant de temps!, amo­ro­sia el fons del local on estem asse­guts. La foto­gra­fia d'en Papet Gitano ens som­riu per sota el nas, murri per sem­pre. Som a l'hivern, però ells –la Pia Cru­zet, en Josep Tarrés i la Carla– han estat par­lant de les flors que ves­ti­ran la ciu­tat tan bon punt esclati la pri­ma­vera. No és cap notícia, que les coses ben fetes dema­nen pre­pa­ració. El que em sorprèn és el nou pro­jecte, que ha de pro­lon­gar la festa flo­rida de Girona més enllà dels dies mar­cats. Estan cons­ti­tuint una asso­ci­ació dels amics dels jar­dins històrics i parat­ges natu­rals que aple­gui volun­ta­ris per man­te­nir i tenir cura dels racons enjar­di­nats del Barri Vell tot l'any, fent que l'esclat del Girona, Temps de Flors no acabi en no res, sinó que quedi incrus­tat en el pano­rama de la ciu­tat de manera defi­ni­tiva. Ho tenen tot pen­sat. Cal tenir cura dels jar­dins de la torre Giro­ne­lla, fer un pas­seig arran de Galli­gans des de Sant Pere fins al mones­tir, rei­vin­di­car el Cal­vari, Montjuïc... En Josep ja veu un tre­net pas­se­jant els visi­tants des de la Cate­dral fins al cas­tell de Montjuïc –amb els Piri­neus nevats al fons– pas­sant per la vall de Sant Daniel. Cal anar a pams. Par­lem pri­mer dels jar­dins; quins jar­dins esta­rien a cura dels seus amics aca­bats d'estre­nar? Els urbans, queda clar. Quan par­len de jar­dins històrics no pen­sen en la Devesa, sinó en els racons enjar­di­nats del Barri Vell. Demano el detall. Jardí de l'Àngel, John Len­non, Sant Llúcia, Doc­tor Figue­ras, de la Fran­cesa, caserna d'Ale­manys, pati de la torre Giro­ne­lla, camí de l'Àngel, cis­ter­nes i jar­dins de la Giro­ne­lla... i el pas­seig del mones­tir de Sant Daniel, a part del Cal­vari i Montjuïc.

Ara mateix, per­do­neu, em seria difícil de visu­a­lit­zar cadas­cun dels racons que he ano­tat. Alguns els tinc clars, d'altres són poc més que un nom o un record difús. Us passa igual? Si de cas, caldrà que fem tots, en la mesura de les per­so­nals man­can­ces, una volta per la Girona vella. El que no veig prou clar és el pas­seig del mones­tir. No pot ser que un dels parat­ges més bonics només es pugui tran­si­tar per la car­re­tera. S'ha de sal­tar a l'altra banda del Galli­gans i con­ver­tir la zona en un nou jardí. Tenim la col·labo­ració, cada dos anys, del grup de Sand Art, que hi poden ins­tal·lar els seus tre­balls...