Opinió

opinió

Les persones i les coses

En Joaquim Vidal és un veterà empresari capaç de moure i crear empreses

Ja fa dies que Girona bull de curi­o­si­tat per veure el que passa amb El Punt Avui. Tot i que les ges­ti­ons per col·locar un paquet impor­tant d'acci­ons (un 64 %) s'han fet amb una dis­creció abso­luta, l'abso­lu­tesa pura no exis­teix i han cor­re­gut les notícies, els comen­ta­ris i les espe­cu­la­ci­ons. Hi ha hagut una mena de tra­vessa amb empre­ses del ram, pre­ten­dents d'altres espe­ci­a­li­tats i empre­sa­ris cata­lans prou cone­guts. He de dir que no m'he ocu­pat ni mica de l'assumpte, la qual cosa alguns inqui­si­dors imper­ti­nents no s'han cre­gut, i em con­ti­nuen dema­nant una infor­mació reser­vada que cre­uen que jo, con­se­ller secre­tari, he de tenir necessària­ment. La ignorància pretén obrir les por­tes que sovint troba bar­ra­des. L'edu­cació i la paciència, i no la imper­tinència, són sem­pre ben rebu­des.

És el cas que fa molts anys que, per sis­tema, a les soci­e­tats i ins­ti­tu­ci­ons que he pre­si­dit o he asses­so­rat, o en les quals he tin­gut càrrecs direc­tius, hi tinc alguns objec­tes deco­ra­tius, memòries i bio­gra­fies. No he guar­dat balanços, estats de comp­tes, detalls de paga­ments, inver­si­ons, etc., que no siguin de la meva pro­pi­e­tat. Algun cop faig apunts i des­tru­eixo la resta. Si neces­sito quel­com, ho pre­gunto als pro­fes­si­o­nals i, si és reser­vat, al pre­si­dent, gerent, con­se­ller dele­gat, etc. He de dir que no m'interes­sen les ren­gle­res de xifres. Res més estúpid que file­res de números de soci­e­tats, empre­ses i nego­cis que no són pro­pis. El que és impor­tant i insubs­tituïble són les per­so­nes. Aques­tes no s'han de guar­dar en arxi­va­dors, és clar. El conei­xe­ment de les per­so­nes vin­cu­la­des per raons labo­rals o d'una altra mena a les empre­ses, enri­queix les rela­ci­ons, fomenta la com­prensió i ajuda a selec­ci­o­nar els millors per a càrrecs din­tre de l'orga­nit­zació. Hi ha hagut aquests últims dies molt de movi­ment. Tot és molt impor­tant, però hi ha quel­com defi­ni­tiu que ningú m'ha pre­gun­tat: “Seguirà el nos­tre diari la línia fun­da­ci­o­nal que n'esta­bli­rem els pro­mo­tors, ara fa trenta tres anys: «Inde­pen­dent, Català, Comar­cal i Democràtic»? Això és impor­tant de veri­tat! Con­ti­nuarà infor­mant en pri­mer lloc de les coses que ens són pro­pe­res? Con­ti­nuarà l'equi­li­brada redacció de Girona, capi­tal i comar­ques amb l'actual dotació? En Joa­quim Vidal és un veterà empre­sari amb el cul pelat de moure i crear empre­ses i nego­cis. No pot defrau­dar Girona! No ho farà! El Punt Avui ha estat molt malalt. El que passa és que els dia­ris no es poden ficar al llit i dema­nar el metge. Un diari és un apre­nent de sana­tori men­tal, de boge­ria con­tro­lada, que crea, impro­visa i trans­porta la vida des de la llo­ri­guera o el cau on resta enca­uada la veri­tat, fins al domini públic. On t'has ficat, Joa­quim! De ben segur que mai no has tin­gut res tan empre­nya­dor i apas­si­o­nant a la vegada! T'ho diuen 33 anys d'experiència!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.