Carnestoltes

Els qui no saben català en diuen car­na­val, però dei­xem-ho córrer, que anem per tim­ba­la­des i gresca..., la que sen­tia des de casa mateix amb la rua que feien pel Vall amb un soroll de tabals que retru­nyia i una cridòria de la gent que matava el cuc de l'ore­lla. Men­tre can­ta­ven i balla­ven, les nobilíssi­mes senyo­re­tes de la botiga de sota casa ana­ven dis­fres­sa­des de nenes de col·legi, i m'han dit que unes altres ana­ven carac­te­rit­za­des de víkings amb banyes i em sem­bla que sense cui­rassa i de cert que sense vai­xell.

A Ter­rassa, el car­nes­tol­tes era un fes­tot, parlo del temps de la meva mare, quan certa moda de safra­na­des eren impen­sa­bles i, encara que no li agradi que ho digui, essent als cels, la meva mare tan­cava la festa al casino dels senyors ballant el vals al mig del saló amb algun fadrí que galle­java.

El meu pare a casa, que es van­tava de la seva ascendència ara­go­nesa, em va ves­tir de baturro amb el cac­hi­rulo de regla­ment. En tinc unes foto­gra­fies a mai aca­bar i la dis­fressa encara corre per Emília Palace.

Les acabo perquè el Franco va ple­gar el ram.

Això del car­nes­tol­tes, que no ha acon­se­guit ata­ba­lar-me, m'ha fet rumiar molt.

Des dels puri­tans cal­vi­nis­tes ens diuen i redi­uen no sé què ni com de la tra­dició jude­o­cris­ti­ana. Pot­ser sí que ells ho són, encar­ca­rats com reme­nen la Bíblia, però un ser­vi­dor de vostès, amb tot el res­pecte que sento per Israel, no sóc un jueu evan­ge­lit­zat i ele­git per Déu: sóc un pagà de la pit­jor mena arre­ple­gat per Déu. I ves que aga­fant-me-les per aquí em sento encara més catòlic sabent que la gresca del car­nes­tol­tes és no massa lluny d'una festa reli­gi­osa.

Ve la Qua­resma, ger­mans. Les pas­sa­rem magres de boti­far­res. Més val rebre-la amb una gresca esde­vin­guda tor­ra­dora algun cop.

No se m'esve­reu els de biga dreta. No fiqueu el car­nes­tol­tes lluny dels pare­nos­tres. Rebo­tida d'ells pel dret o a la revessa, la Santa Mare Església Catòlica ha estat la ins­ti­tució que ha creat més gres­ques en la història d'Europa, fent estos­se­gar el dimoni en els Pas­to­rets i fent-nos ballar a la Patum.