Petit comerç

Girona és una ciutat de serveis on predomina el petit comerç, un dels sectors que des de sempre han marcat la pauta del desenvolupament econòmic i social tant abans de les muralles com després que aquestes fossin enderrocades. El comerç és consubstancial amb la vida gironina i només així s'entén que d'una manera pejorativa es parli de l'existència de l'esperit “botiguer”. Existeix, però, aquest esperit? Fa pocs dies ho comentàvem amb un dels comerciants més actius i dinàmics de la ciutat. Coincidíem que la proposta Girona 10 havia estat un notable encert que més endavant caldrà treballar per tal de poder llimar les imperfeccions d'aquesta primera edició, però que en conjunt era una aposta molt positiva, no només pel que representava per a la promoció de la ciutat sinó per la implicació de diversos sectors distints però altrament coadjuvants, com ara l'hoteleria, la restauració, el mercat, les botigues, els museus, etc., en un interès comú com és intentar superar la crisi amb empenta i imaginació col·lectiva. En aquest sentit, el comerciant em parlava elogiosament de l'associació d'hoteleria com a impulsora de la idea, però també de la junta de la plaça mercat del Lleó, sempre a punt de sumar energies en la recerca del bé comú. En canvi, l'home no tenia les mateixes alabances per als de la seva mateixa professió ja que feia constar que al comerç gironí li costa implicar-se en aquelles iniciatives que no tinguin un retorn immediat i en moneda corrent al calaix, exemplificant-ho en el fet que en aquesta edició del Girona 10 havien estat molt pocs els comerços que havien acceptat la proposta de fer el 10% de descompte i tancar aquell cap de setmana a les deu del vespre. Recordàvem que aquestes reticències respecte del benefici immediat també es donaren al seu dia amb l'expansió de la mostra Girona, Temps de Flors, on va costar Déu i ajuda la implicació del sector, però també en la primera edició del Fòrum Gastronòmic, on molts restaurants optaren per no afegir-se a la festa dels sentits i tancaren portes en el seu dia habitual sense adonar-se que la moguda gastronòmica mereixia un canvi de criteri professional. L'amic comerciant afirmava dolgut que, malgrat les obertures de nous establiments que han donat un nou impuls al comerç gironí, es manté encara aquest esperit botiguer al qual costa moure's al compàs dels temps. Ell, però, és optimista i creu fermament que la crisi ajudarà a canviar mentalitats, encara que aquestes siguin les de Girona de tota la vida!