LA GALERIA
La llarga nit de la ràdio
per què les emissores no s'han revoltat
Quina sort tenim de comptar com a amics i amigues, ja fa més de 25 anys, els Amics de la Unesco de Girona. Darrere d'unescogi.org hi ha els cicles de xerrades magistrals sobre el patrimoni industrial, les disset edicions del concurs artístic i literari de primavera, l'anual cita de la Nit de Poetes gironina, el Plantem la pau per celebrar el Dia Escolar de la No-violència i la Pau (Denip), el projecte educatiu Apadrinem escultures arreu de les escoles de les nostres comarques, la recuperació dels camins de ronda de la Costa Brava, la campanya per a la reconstrucció del pont del Dimoni de Santa Eugènia de Ter... Ara fa un parell de setmanes, els nostres amics i amigues difonien l'acord del novembre passat de la trenta-sisena conferència general de la Unesco que va proclamar que el dia 13 de febrer seria, a partir d'ara, el Dia Mundial de la Ràdio, amb la intenció de commemorar la contribució fonamental de la ràdio per garantir i fomentar la lliure circulació d'idees i la llibertat d'expressió que apuntalen les societats obertes i democràtiques. En aquesta iniciativa –a Catalunya– Unescocat ha disposat de la col·laboració de la Federació de Ràdios Locals de Catalunya, de Catalunya Ràdio, de COM Ràdio, Sicom TV, ACN i –a la demarcació de Girona– del Col·legi de Periodistes, Rac 1, RNE, Quart FM, Caldes FM, Ràdio Sarrià de Ter, les delegacions de Cat Ràdio i COM Ràdio, i Eldimoni.com, entre altres. Ha estat una llàstima que la conferència de la Unesco no hagués valorat la possibilitat de traslladar la data d'aquest primer Dia Mundial de la Ràdio deu dies més enllà de l'acordada i celebrar-lo el 23-F, anualment. Tal vegada no recordaven que va ser precisament aquell dia i aquella nit, d'ara fa 31 anys, que a l'Espanya de l'anomenada Transició els transistors (transistors!?) bullien; la televisió havia fet figa després de l'entrada del Tejero a les Corts i del pla fix posterior. Els Gabilondo, els José María García i molts més varen fer la ràdio in situ de la qual parla la Unesco, la que fomenta societats democràtiques. És per això que no acabo d'entendre per què les emissores d'avui no s'han revoltat –de veritat– davant la prohibició de retransmetre in situ determinats partits de futbol, fins a arribar a situacions absolutament surrealistes (informar en directe des del bar de la cantonada de l'estadi seguint el partit per la tele de pagament). Que diferent del programa Solituds, de Ràdio Sant Joan les Fonts, premi Miquel Diumé al millor treball en ràdio de la darrera edició dels premis Carles Rahola de comunicació local.