Alcaldades

Un dels avantatges que deu tenir ser alcalde és el privilegi que tothom t'escolti. A Reus, l'alcalde, Carles Pellicer, assedegat d'una normalitat difícil per tot el que ha passat d'un temps cap aquí, ha recordat la proposta de remodelar la plaça de la Llibertat, que fa relativament poc temps que està remodelada. Algú podria pensar que l'alcalde s'ha begut l'enteniment per fer una proposta d'aquestes característiques –arreglar una cosa ja arreglada amb l'actual situació econòmica. Però l'alcalde, com tothom, té dret que una cosa no li agradi i, per tant, plantegi canviar-la. La diferència és que quan és un alcalde qui diu que la plaça no li agrada, podem considerar ja el debat obert i, amb sort per als qui coincideixin amb la seva opinió, el projecte encarregat, que no és el cas. La plaça es va remodelar en construir-s'hi un pàrquing soterrani i el seu disseny va ser triat després d'un concurs d'idees entre arquitectes. El concurs el va guanyar el despatx de l'arquitecte que, més tard, seria regidor d'Urbanisme, Jordi Bergadà. Va quedar una plaça amb estètica discutible (com totes les estètiques), de les dures perquè a sota hi ha un pàrquing, i amb una esplanada molt gran que ha permès que es converteixi en seu d'actes diversos, tot i que potser no s'ha aprofitat prou, justament, per ser massa gran, immensa. Travessar-la a l'estiu, en plena canícula, és un acte heroic pel bat de sol que hi cau. Com tot a la vida, el disseny de la plaça té pros i contres. L'alcalde s'inclina pels contres i, per tant, llança la idea i a veure què passa. Molt clar ho deu tenir, perquè llançar una idea d'aquestes característiques pot fer que acabi sent ben rebuda i obligui a executar-la sense tenir ni cinc de calaix!

En tot cas, benvinguda sigui la proposta en la mesura que activi un debat que potser els ciutadans agrairan, farts de soroll. I dit sigui tot plegat amb totes les reserves, perquè a un servidor, la plaça, li agrada. Però com que l'alcalde és l'alcalde i pot fer alcaldades, ja podem començar a afilar el llapis i fer esbossos de com ens agradaria que fos la plaça. Que la crisi passarà tard o d'hora i potser algun dia hi haurà diners per canviar-la!