La gestió de l'aeroport del Prat ha de ser catalana

L'aero­port de Bar­ce­lona va posar ahir en marxa sense cap incidència des­ta­ca­ble la T1, una nova ter­mi­nal que per­metrà a l'actual equi­pa­ment dupli­car la seva capa­ci­tat. Bar­ce­lona, i Cata­lu­nya, ja té, doncs, el gran aero­port que neces­sita tot i les seves evi­dents man­can­ces de trans­port públic, ja que el metro i el tren de roda­lies no hi arri­ba­ran fins al 2012. L'aero­port del Prat, doncs, ja s'ha fet gran cul­mi­nant un procés ini­ciat un ara ja llunyà any 1992. Encara, però, falta saber què vol ser ara que ja és gran. L'Estat, clara­ment, ha apos­tat per con­ver­tir-lo en un aero­port que mai pugui fer ombra a Bara­jas. En aquesta direcció, el Prat cor­ria el perill, força real en els dar­rers temps, de ser el gran aero­port dels de baix cost del sud d'Europa. Una aposta que, òbvi­a­ment, era ruïnosa per a Cata­lu­nya. L'aero­port del Prat ha de tenir una gran oferta dels vols ano­me­nats domèstics però ha d'apos­tar pels vols inter­con­ti­nen­tals amb l'objec­tiu final d'esde­ve­nir un aero­port de con­nexió. Perquè això passi cal que les com­pa­nyies hi cre­guin, en el Prat. I això és, ara per ara, una incògnita. Ara, perquè això passi, cal que la gestió de l'aero­port es faci des de Cata­lu­nya, ja que serà des d'aquí que es podran pren­dre les deci­si­ons que facin que el nou aero­port creixi encara més. I el debat no és si hi seran pre­sents l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona o el del Prat o la Cam­bra de Comerç –i, per tant, capi­tal pri­vat– sinó que la suma de tots els agents cata­lans, inclosa la Gene­ra­li­tat, ha de tren­car per fi el mono­poli de l'Estat via Aena. Un mono­poli que ha fet que l'aero­port hagi estat els dar­rers estius a un pas del col·lapse i que, si no hagués estat per la reacció de la soci­e­tat civil, hau­ria con­ver­tit el Prat en aero­port low cost.