Eurovegas ens retrata

Hi ha vegades a la vida que no n'hi ha prou d'anar trampejant ni de mitges tintes. Cal un sí o un no. Hi ha persones que són així per naturalesa i que tot en la seva vida és blanc o negre o jo tinc raó i tu no la tens. Són la gent més decidida, la que sap tirar més pel dret. Altres, com ara un servidor, vivim dependents dels matisos, refugiats a l'escala de grisos, però segurament també camufladament conformes amb la indecisió que ens caracteritza. De la barreja d'aquestes dues menes de persones i el punt de sal i pebre d'altres que són encara més peculiars devem estar fets com a societat.

Però a vegades també col·lectivament la realitat ens reclama un sí o un no. Eurovegas sí o no? Aquest és l'últim dilema que tenim plantejat els catalans i que ens ha tingut entretinguts dies i dies, independentment que hi ha la possibilitat que sigui un debat inútil perquè em fa l'efecte que si s'ho vol quedar Madrid, des d'aquí no hi tenim res a fer, perquè qui mana mana. Ara bé, totes les discussions i les preses de posició que ha comportat sí que han servit per fer-nos un retrat col·lectiu que em sembla prou revelador.

Més que el sí o el no, m'ha interessat el rerefons essencialista a l'hora de justificar estar-hi en contra. Enfront les xifres astronòmiques d'inversió i de llocs de treball que defensen els partidaris d'Eurovegas, la força identitària dels opositors: és condemnar-nos a ser un país només d'oci i serveis, diuen. Hem de ser un país de ciència, de tecnologia. Home, si en realitat poguéssim triar, seria molt bonic, això. I és cert que en una escala modesta Catalunya en els últims anys treu el cap en recerca en determinats camps. I està molt bé. Però com a país som el que som i no en fem res d'amagar el cap sota l'ala del que voldríem ser. Per ser econòmicament el país que voldríem ser ja fem tard per ser capdavanters mundials. Molts ens han passat a davant. Ho podem ser només en la dimensió que ens toca, però difícilment serem referència mundial. Tampoc som capdavanters mundials en indústria, però almenys en tenim prou perquè la crisi no ens hagi esborrat del mapa.

Som el que som, i fa molts anys que vivim del turisme. Hem fet malbé la costa, sí. Però que no deixin de venir turistes, eh. Sempre volem i dolem. Així som els catalans. I ho continuarem sent amb Eurovegas o sense. Segurament sense.