Soldats de Farners

Un periodista colomenc molt conegut ha publicat en una revista colomenca molt coneguda una entrevista a un jove colomenc molt conegut que se'n va anar a fer de soldat “per vocació”, perquè “ho porto a la sang i sempre m'ha apassionat aquest món”. Acaba de tornar de l'Afganistan. Viure en un poble és això: una vida plàcida, avorridota, un anar fent, i de cop i volta, pam! (ostres, perdonin l'expressió), salta el fet extraordinari: –Tu, mira el noi de Can Tal, està treballant a l'ONU; o ha fet un 8.000; o ha guanyat un premi; o ha escrit una novel·la; o ha tornat d'una guerra... –Ep, què dius que què? –Que sí, que sí, que aquí ho diu... –I què hi fotia en una guerra? –Oh, es veu que calia fer-la, mira què diu: “En el fons les guerres no són bones ni dolentes, són necessàries.” –Què diu que quèèè? –Doncs això. I també li pregunten com et sents quan mates algú i ell contesta que se sent “indiferent perquè no estàs fent res malament o que estigui penat en aquell context. Tu ets allà fent la teva feina...”. –La seva feina... –Sí, sí, i diu també que en una guerra parlar d'errors amb víctimes civils és una bajanada, que “moltes vegades es diu això per amagar coses que no es vol o no interessa que se sàpiguen”. –Però què li sap greu? Hi ha anat perquè volia, m'has dit...–Sí, sí, “per vocació”, i també diu que “la vida d'un soldat és molt difícil [...] perquè un polític que és al poder ha decidit des d'un despatx que aquell és el teu enemic i que l'has de matar...”, i que “el món està bastant podrit i nosaltres som simples peons que ens movem al seu so en un taulell d'escacs”. –Però hi va anar perquè li agradava, sí o no? –Que sí, cony, que no escoltes. Tant li agradava que ara s'ho ha deixat córrer perquè l'havien destinat a Sant Climent i allà “només corríem amunt i avall i netejàvem l'arma...”. –És clar: avorridot. I què, i què. –Oh, doncs també diu que “una guerra és una experiència que molta gent hauria de viure perquè un no sap de què va la vida fins que no estàs en una situació com aquesta” i que fins que no hagis viscut el que ell ha viscut, doncs que no el jutgis... –I tu, què en penses? –Jo? Jo per sort m'he quedat sense espai per opinar. I a més, avui a la galeria hi fa molt fred. Nen, entra a sopar i deixa de disparar a la Play Station...