L'entropia

És una llei des­pi­e­tada que arros­se­guem des de sem­pre. Els grans ide­als místics encara que siguin mate­ri­a­lis­tes s'aixo­nen, s'esto­ven o s'endu­rei­xen.

En els dialèctics mate­ri­a­lis­tes la feta és bas­tant clara. Les grans bar­bes de l'ide­a­lista fun­da­dor arren­cant la rebel·lió con­tra la justícia social s'aca­ba­ven amb el somni d'un home nou amb ins­tints soci­als i res d'egois­mes, era un místic. Després va venir aquell mig cap pelat escri­vint com amb unes mor­das­ses que va impo­sar l'ascètica a tant com peta com si fos un pare Dòria del segle XVII cri­dant ferotge “obser­van­cia regu­lar, obser­van­cia regu­lar y obser­van­cia regu­lar”. Després de l'ascètica, natu­ral­ment havia de venir el mora­lista, pas­sat per un semi­nari, d'on en va sor­tir amb uns grans bigo­tis fent un par­tit polític tan espès que tenia per lema: “Més val errar-la amb el par­tit que encer­tar-la sol.” No hi havia remei, havia de venir la san­gar­rera. Per aca­bar-les amb un paio que no enten­drem mai i no perquè fos xinès, perquè en ell la uto­pia toca l'absurd.

Tan­ma­teix, en allò que tenia de bo el mar­xisme rebro­tarà perquè les mul­ti­na­ci­o­nals cla­men al cel.

Les he toca­des mate­ri­a­lis­tes per fer enten­dre allò del cas­tellà, que “en todas par­tes cue­cen habas” y també a la cuina i a la rere­cuina de l'Església, tan divina que no pot ser més humana i feble.

Sant Fran­cesc, en el llu­minós segle XIII va sor­tir pel món amb un sac i un cor­dill, va arros­se­gar-ne uns quants que eren cap­tai­res de debò sense con­ces­si­ons, van arros­se­gar el poble, van arros­se­gar el Papa i fins el bisbe Güido que era un sen­glar. Però vet aquí que tor­nant d'Egipte, on sant Fran­cesc havia empa­tat a gols amb el soldà, va tro­bar sant Antoni de Pàdua amb bor­les de doc­tor. Sant Fran­cesc va reu­nir els dotze arre­ple­gats del pri­mer dia dient-los que tor­na­ven a començar. Però ja no hi havia remei, els fra­res van aca­bar enga­bi­ats. Dotze poden viure cap­tant, molts milers no.

El fran­cis­ca­nisme rebrota a cada ins­tant, també sé que ho fa l'Església enduta per l'Espe­rit que està pas­sant una bona entro­pia des de la glòria de Joan XXIII.