L'entropia

És una llei despietada que arrosseguem des de sempre. Els grans ideals místics encara que siguin materialistes s'aixonen, s'estoven o s'endureixen.

En els dialèctics materialistes la feta és bastant clara. Les grans barbes de l'idealista fundador arrencant la rebel·lió contra la justícia social s'acabaven amb el somni d'un home nou amb instints socials i res d'egoismes, era un místic. Després va venir aquell mig cap pelat escrivint com amb unes mordasses que va imposar l'ascètica a tant com peta com si fos un pare Dòria del segle XVII cridant ferotge “observancia regular, observancia regular y observancia regular”. Després de l'ascètica, naturalment havia de venir el moralista, passat per un seminari, d'on en va sortir amb uns grans bigotis fent un partit polític tan espès que tenia per lema: “Més val errar-la amb el partit que encertar-la sol.” No hi havia remei, havia de venir la sangarrera. Per acabar-les amb un paio que no entendrem mai i no perquè fos xinès, perquè en ell la utopia toca l'absurd.

Tanmateix, en allò que tenia de bo el marxisme rebrotarà perquè les multinacionals clamen al cel.

Les he tocades materialistes per fer entendre allò del castellà, que “en todas partes cuecen habas” y també a la cuina i a la rerecuina de l'Església, tan divina que no pot ser més humana i feble.

Sant Francesc, en el lluminós segle XIII va sortir pel món amb un sac i un cordill, va arrossegar-ne uns quants que eren captaires de debò sense concessions, van arrossegar el poble, van arrossegar el Papa i fins el bisbe Güido que era un senglar. Però vet aquí que tornant d'Egipte, on sant Francesc havia empatat a gols amb el soldà, va trobar sant Antoni de Pàdua amb borles de doctor. Sant Francesc va reunir els dotze arreplegats del primer dia dient-los que tornaven a començar. Però ja no hi havia remei, els frares van acabar engabiats. Dotze poden viure captant, molts milers no.

El franciscanisme rebrota a cada instant, també sé que ho fa l'Església enduta per l'Esperit que està passant una bona entropia des de la glòria de Joan XXIII.