I ARA QUÈ, URBANITA?
Sarkozy ha fet un màrtir
Molts temíem que el desenllaç del psicòpata Mohamed Merah acabaria a la francesa, és a dir, en un fracàs. Centenars de policies i de militars d'elit només van aconseguir convertir-lo en un nou màrtir del salafisme. D'aquesta manera, el delinqüent i assassí –de qui en unes imatges a la televisió vam poder constatar com feia el trinxa amb un cotxe–, com tants altres gamberros, pot, sota les banderes religioses radicals, cremar vehicles massivament o destruir biblioteques simplement per entretenir-se. Alguna cosa falla.
Aquesta púrria avui abraça unes creences sense la més mínima preparació, sense haver llegit res i només amb els màsters de l'Afganistan, que els nord-americans han convertit en santuaris predilectes dels nihilistes més violents. Assassinant gent indefensa, perseguint nens fins a rematar-los, Merah ascendirà no se sap ben bé a on, però Sarkozy ha evitat un judici, on aquest psicòpata podria haver demostrat els seus arguments, que provenen d'una ment escarransida i malalta. Com a mínim, el petit estadista francès podria aprendre la lliçó i adonar-se del que té al carrer, assumir que no pot garantir la seguretat de la gent honrada. Per a la pròxima oportunitat, potser seria més adient que demanés ajuda als escamots israelians, que no haurien fet el ridícul d'una manera tan vergonyant contra un sol pistoler.
No ha perdut l'oportunitat Al-Qaida de reivindicar el xou. Al seu presumpte militant, un racista pitjor que els neonazis, li podrien haver explicat per què sempre els jueus tenen la culpa. ¿També la tenen del que passa a Síria, a Líbia i a la resta dels països musulmans, que viuen permanentment en el caos?