Postil·lant

Herr Dok­tor Rat­zin­ger, àlies Benet XVI, de camí cap a ter­res propícies a la teo­lo­gia de l'alli­be­ra­ment, s'afa­nya a des­no­nar el mar­xisme. Anem pro­gres­sant. Abans els adep­tes del papu eren enge­gats direc­ta­ment a la foguera. Ara, des de la ger­dor de les veri­tats eter­nes, ja només se'ls con­si­dera caducs.

Jor­nada de tre­ball entre un grup de pro­fes­si­o­nals. Per lluir-se en la cor­res­po­nent expo­sició, hi ha qui s'aferra al power-point. Amb el resul­tat letal que cabia espe­rar: embo­lic entre imatge i paraula, dits tecle­jant i pan­ta­lla pam­pa­llu­gue­jant, silen­cis, sínco­pes, bal­bu­ceigs. Expres­sar-se en públic no és lliu­rar-se des­pre­o­cu­pa­da­ment a mans de Bill Gates, és haver après un mínim de la tècnica pròpia de Demòste­nes. O per dir-ho a la manera de Foix: no saben ni escriure una carta postal i es posen a com­pon­dre sonets.

Gran tatxín-tat­xon extra­bar­ce­lo­nita del par­tit en el poder (amb l'ajut d'una crossa prou més que incòmoda per a bona part de la militància). El capi­tost del PSOE local, que alguns s'entes­ten a ano­me­nar PSC (amb pronúncia inter­den­tal, això sí), els fa retret de pac­tar-hi, dolen­tots com són els auto­ad­jec­ti­vats (en ale­many castís) de völkisch. Que ell –el renyaire altiu– i els seus no hi pac­ten al País Basc? Que no ho farien també aquí per poc que pogues­sin? Que en totes les grans qüesti­ons d'Estat (perdó: de Nación) no són PSOE i PP, PP i PSOE (i per dir-ho sense recórrer a la versió direc­ta­ment esca­tològica) trau i botó? Que fan tot­hom prou des­cre­gut perquè ja ningú no sàpiga què vol dir fari­seu?