Tot anirà bé

La pel·lícula El exótico hotel Marigold és, sobretot, un recital interpretatiu d'un grapat d'actors britànics que ratllen l'excel·lència. Judy Dench, Bill Nighy, Tom Wilkinson i una meravellosa Maggie Smith s'encarreguen de fer creïbles uns personatges que, potser, sobre el paper, no ho podien haver estat gaire. Són una vídua desemparada que acaba descobrint que ni tan sols va tenir un matrimoni sòlid, un marit engabiat –i resignat– en una relació que el fa infeliç, un jutge del Tribunal Suprem que ha passat la vida enyorant el seu amant hindú i una dona sola i vulnerable, immobilista i xenòfoba, que acaba liderant la revolució dels vells. Aquests i altres jubilats britànics arriben a l'Índia buscant un retir daurat i allà els espera una ciutat, un país, una cultura que no és daurada sinó de tots colors, bigarrada, excessiva i que resulta finalment estimulant, per a uns britànics acostumats a l'ordre pulcre del te de les cinc. El representant de la cultura i el tarannà hindú és el jove que pretén revifar el vell hotel, interpretat per Dev Patel, el noi d'expressió innocent i ulls enormes de Slumdog millionaire. I és aquest personatge, educat en la resignació davant de l'adversitat i en un positivisme ingenu, qui pronuncia la frase que, des de fa uns dies, no em puc treure del cap: al final, tot s'acabarà bé, i si no s'acaba bé, és que no era el final. La sentència m'inspira dos pensaments. En primer lloc, com n'és d'inconsistent aquesta frase “tot sortirà bé” i, tanmateix, que necessària. Quin consol trobem en aquestes paraules si algú ens les regala quan estem en un pou o fent equilibris al costat del precipici. I la filosofia índia la millora i l'engrandeix! Tot anirà bé i, si no, cal seguir endavant fins que hi vagi. Es pot aplicar en molts àmbits: a les relacions personals, en els reptes professionals i en els projectes col·lectius. Cal esforçar-se, persistir, ser tossuts. És la combinació màgica d'optimisme i tenacitat, una fórmula que poques vegades falla. I tornant a la pel·lícula, és evident que aquesta fórmula resulta especialment adequada quan cal fer front a una etapa plena de pèrdues. Fer-se vell pot sortir bé. I si no, és que encara no t'has fet prou vell.