Opinió

Mestres i mons a l'aula

Els nostres mestres són els principals forjadors del nou país que creix
i per això mereixen la màxima consideració de la societat catalana

En la nos­tra memòria del pas per l'escola tots tenim la imatge d'un mes­tre o d'una mes­tra ideal. L'experiència per­so­nal de l'apre­nen­tatge del món a les aules és única i ens ha fet com som. La figura del mes­tre, de la mes­tra, sobre­tot de la pri­mera infància, la més deci­siva segons Pia­get, es pro­jecta molt enllà en el camí de la vida. Tots som ex alum­nes i pares o avis o ger­mans d'alum­nes. Tots tenim opinió sobre l'escola i els mes­tres. Perquè els mes­tres són dels pocs pro­fes­si­o­nals amb qui com­par­tim sen­ti­ments molt pròxims.

Aques­tes refle­xi­ons vénen moti­va­des per la docusèrie de TV3 Mes­tres, a punt d'aca­bar l'emissió dels seus deu capítols. Quin judici mereix en ter­mes gene­rals aquesta aposta de TV3 per dur a la pan­ta­lla les cares d'una pro­fessió tan esti­mada, tan polièdrica i car­re­gada amb res­pon­sa­bi­li­tats des­me­su­ra­des? La res­posta ha de ser forçosa­ment mati­sada en molts aspec­tes.

El pri­mer que posa­ria en relleu és l'encert de la direcció de TV3 de situar la pro­fessió dels mes­tres en la mirada del gran públic en prime time per asse­gu­rar-ne audiències molt àmplies (el pri­mer capítol superà els 600.000 tele­es­pec­ta­dors). Interes­sar la soci­e­tat cata­lana en el dia a dia de les acti­vi­tats a les aules i sus­ci­tar cor­rents de sim­pa­tia i de com­prensió per la labor dels edu­ca­dors, sovint massa callada, era el gran objec­tiu de Mes­tres. I crec que ho ha acon­se­guit. TV3 ens té acos­tu­mats a ofe­rir pro­duc­tes de qua­li­tat, inno­va­dors i popu­lars, com cor­res­pon a un ser­vei públic. En moments de dub­tes sobre les garan­ties de qua­li­tat del ser­vei públic, sigui a l'escola sigui a la tele­visió, cal insis­tir-hi. Una tele­visió pri­vada hau­ria pro­gra­mat Mes­tres?

L'altre mèrit indis­cu­ti­ble de la docusèrie és el debat sus­ci­tat en la soci­e­tat cata­lana sobre com repre­sen­tar l'escola. La tria del for­mat i de l'ori­en­tació gene­ral del pro­grama per part del depar­ta­ment de Nous For­mats de TV3 és una opció òbvi­a­ment dis­cu­ti­ble. D'entrada, la intenció pre­va­lent dels res­pon­sa­bles de l'equip, Miquel Gar­cia i Fúlvia Nicolàs, no enga­nyava ningú: l'interès es volia cen­trar en les “bones pràcti­ques” dels mes­tres i pro­fes­sors d'edu­cació infan­til, primària i secundària. Un enfo­ca­ment dis­cu­ti­ble i dis­cu­tit. Però també com­pren­si­ble, si es té en compte que el mateix canal dis­posa d'altres espais per deba­tre (Banda ampla, Àgora...) o docu­men­tar (30 minuts, Sense ficció,..) temes edu­ca­tius més a fons.

Lògica­ment, la tria del “bon mes­tre” com a figura omni­pre­sent a la sèrie docu­men­tal (a par­tir d'una sei­xan­tena d'entre­vis­tes), amb els cor­res­po­nents “bons alum­nes” par­lant a càmera, ha dei­xat de banda la cara fosca i més pro­blemàtica del com­plex pai­satge de l'ense­nya­ment a Cata­lu­nya. D'això es quei­xen molts pro­fes­si­o­nals (vegeu per exem­ple els blocs de Fem escola): una mes­tra acon­se­llava de gra­var amb càmera oculta les vivències de situ­a­ci­ons alta­ment con­flic­ti­ves a mol­tes aules! Cert que ni les con­di­ci­ons de tre­ball o de pers­pec­ti­ves labo­rals de molts pro­fes­sors ni, sobre­tot, les con­di­ci­ons de vida de molts alum­nes en les cada dia més àmplies bos­ses de pobresa, no han estat objecte del pro­grama. Cal dir, però, que tam­poc hi foren igno­ra­des.

Com a mos­tra, el penúltim pro­grama emès dimarts sobre les aules d'aco­llida dels nou­vin­guts. En un àmbit de pro­ble­mes tan emblemàtic dels nous temps d'inter­cul­tu­ra­li­tat i de pre­ca­ri­e­tat, Mes­tres ens ofe­ria un reper­tori de pro­pos­tes ima­gi­na­ti­ves per aco­llir a Cata­lu­nya els nous cata­lans: des del pro­jecte de docu­men­tar la vida d'alguns nou­vin­guts (ins­ti­tut La Gar­rotxa d'Olot) al taller de ràdio per a un pro­grama con­junt en català (Bar­res i Ones de Bada­lona).

L'evidència que el pro­grama de TV3 i l'experiència gene­ral con­fir­men és que els nos­tres mes­tres són els prin­ci­pals for­ja­dors del nou país que creix i per això merei­xen la màxima con­si­de­ració de la soci­e­tat cata­lana.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.