Opinió

Apunts

Dòlar

Quan la pes­seta es va dis­sol­dre dins de l'euro, l'Estat espa­nyol, com Grècia, va fer un bon negoci. En ser una moneda ava­lada per Ale­ma­nya, els espa­nyols i els grecs ja es podien endeu­tar a uns tipus d'interès molt bai­xos. Aquesta és una de les cau­ses que es produís una festa de diners barats gràcies als quals, o això diuen, vam començar a viure com mili­o­na­ris.

Ara pas­sem per una tem­pesta per­fecta on hi ha con­fluït una greu crisi econòmica cíclica amb una altra de finan­cera. En altres èpoques, quan un país es tro­bava en un mal pas deva­lu­ava la seva moneda i així podia ven­dre més a fora. Però ara la moneda és l'euro, i el seu prin­ci­pal pro­pi­e­tari, Ale­ma­nya, no vol sen­tir ni a par­lar de deva­luar. A més, pri­mer cal­dria posar d'acord tots els països que la uti­lit­zen. No seria com­pli­cat si la senyora Merkel ho volgués.

L'alter­na­tiva és una deva­lu­ació regi­o­nal enco­berta, que en això con­sis­tei­xen les rebai­xes sala­ri­als que s'estan apli­cant en diver­sos països, entre els quals el nos­tre, Espa­nya, Grècia i Por­tu­gal.

Quina alter­na­tiva glo­bal hi ha? Cal­dria can­viar la pari­tat amb el dòlar, que és la prin­ci­pal moneda de l'inter­canvi comer­cial. El dòlar, que en el nai­xe­ment de l'euro es va enfi­lar pels núvols i ara encara va per terra. Perquè això passi, ha de ser tota la zona euro que entri en recessió.

Hi ha un pro­blema: els teni­dors de deute no volen sen­tir ni a par­lar de can­vis de pari­tats, perquè tin­drien grans pèrdues.

O sigui, para­fra­se­jant aquest gran filòsof que és Homer Simp­son: “Les finan­ces, l'ori­gen i la solució de tots els pro­ble­mes.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.