Afany recaptador

Fa un any vaig ser mul­tat per dos muni­ci­pals mal­ca­rats i mal edu­cats –dos polis dolents, cap que fes de bo– perquè no por­tava cap com­pro­vant que cer­ti­fiqués que estava al cor­rent del paga­ment de l'asse­gu­rança de la moto. Ells matei­xos van veri­fi­car que, en efecte, jo havia pagat. Mesos més tard, aquesta injustícia es va cor­re­gir. Vaig haver de pagar bit­llo-bit­llo.

Fa pocs dies una amis­tat em va ense­nyar la foto del seu cotxe presa un dia que cir­cu­lava a 63 quilòmetres per hora a l'auto­via de Sarrià, un vial res­trin­git a 50. És un 26% més i, per tant, tot i que no li van treure cap punt, li van tocar la but­xaca. És un lloc on es podria anar a setanta i a vui­tanta i tot.

Des de fa uns dies sento molta gent que mai no havia rebut cap multa que en comença a rebre en llocs on mai ningú no posava mul­tes, perquè un cotxe esta­ci­o­nat no fa nosa ni a l'autobús, ni als repar­ti­dors, ni als via­nants, ni als moto­ris­tes, ni a ningú. Fa pen­sar mala­ment aquest zel san­ci­o­na­dor en qüesti­ons de trànsit, en un país en què sem­pre havíem pre­su­mit del sen­tit comú, del seny. A par­tir de la pri­ma­vera de l'any vinent et podran empa­pe­rar per pas­sar d'un quilòmetre de més el límit de velo­ci­tat esta­blert: 100 euros per superar entre 1 km/h i 20 km/h. El Congrés va apro­var dijous la modi­fi­cació de la llei de trànsit que ha de per­me­tre agi­li­tar el procés san­ci­o­na­dor, que té un tuf molt mer­can­ti­lista: si es paga aviat, cos­ta­ran a mei­tat de preu. S'hi podrà pre­sen­tar recurs, però s'hau­ran de pagar pri­mer.

La llei s'ha apro­vat en plena crisi, en un moment en què les admi­nis­tra­ci­ons ingres­sen menys.

Tot això fa pen­sar més en l'afany recap­ta­dor que no pas en la cerca de la segu­re­tat a les car­re­te­res. I, a més, apu­gen els impos­tos de la ben­zina. I tot després de les elec­ci­ons.